En Francesc Sureda Alsina va morir ahir a l’edat de 80 anys després d’una llarga malaltia. Va néixer al mas Roig, del veïnat de Ganix de Llagostera, en el si d’una família pagesa humil. Quan tenia 14 anys, va entrar a treballar com a repartidor de telegrames a l’estafeta de correus de Llagostera, on de seguida va mostrar una gran curiositat i molta capacitat per aprendre. Així, en poc temps va poder dominar el codi Morse i transmetre i rebre missatges amb l’aparell telegràfic de polsador de mà. I des d’aquella petita oficina del carrer Barceloneta, que cada dia congregava persones que hi feien tertúlia en aquells anys de grisor cultural, va tenir l’oportunitat de conèixer i contrastar noves idees que li van estimular una gran avidesa natural per saber i li van descobrir la possibilitat de nous horitzons. Llegia amb voracitat tot el que li arribava a les mans: ciència, tecnologia, humanitats, art..., i també seguia fent de pagès al mas Roig. Ben aviat, ell i el seu germà Fèlix van haver d’agafar el rem dels pares, en Ramon i la Maria, que van morir joves. Després d’introduir les primeres tecnologies que transformaven el sector agropecuari als anys seixanta, ja es va adonar del perjudici que causaven al medi ambient. Així, els dos germans van començar a innovar amb tècniques alternatives, com ara compaginar conreus intensius amb pastures i portant les vaques als camps. En aquells anys havia guanyat per oposició la plaça en propietat de telegrafista. No obstant això, el seu inconformisme innat, les ganes de seguir formant-se i l’amor especial per la vida, la naturalesa i les ciències humanes el van empènyer a prendre una decisió extraordinària i valenta. En Francesc es va presentar a la prova d’accés a la universitat per a majors de 25 anys per estudiar la carrera de medicina. Les places eren molt limitades, un somni que només persegueixen els més intrèpids. I únicament amb els estudis primaris, però amb un vast i formidable bagatge autodidàctic, acompanyat de molta il·lusió, va ser admès. Durant la carrera va anar a viure a Barcelona i, amb la seva companya, Montserrat Pons Lladó, hi van començar a criar els seus dos fills, en Marc i l’Alba. I mentre estudiava i pujava la mainada també treballava, com a infermer administrant injeccions a domicili o descarregant vaixells al moll. Es va llicenciar en medicina i cirurgia per la Universitat de Barcelona, en l’especialitat de geriatria, i l’any 1979 va obtenir la plaça de metge titular de Cassà de la Selva, on va exercir fins a la seva jubilació el 2012.
Pel camí d’aquesta vida excepcional, però, encara va tenir temps i energia per construir el que segurament és el seu gran llegat. Deia que el naixement dels seus dos fills als anys setanta l’havia empès a treballar per un món millor. Per això, primer a la seva masoveria d’origen, va començar a reciclar i reutilitzar, a recollir selectivament per aprofitar la fracció orgànica, a criar animals i conrear les terres de manera ecològica i sostenible, com un projecte personal i familiar de vida. Més endavant, en un emplaçament nou, el Mas Roig II, crea un autèntic model d’unitat vital autosuficient quant a recursos energètics, una simbiosi entre una masia, un petit bosc, camps de conreu, un hort i uns quants animals que pasturen lliurement. Una illa de vida independent en un món totalment dependent de tot i per tot. Un exemple possibilista d’estalvi de recursos i d’ús d’energies renovables, alternatives als combustibles fòssils, que esdevindrà també una eina pedagògica potentíssima, obrint les portes a visites escolars, grups organitzats i a la comunitat científica. Explicant a tothom que una altra forma d’organització econòmica i social és possible, que hi ha una alternativa al creixement insostenible i a la manera de viure i habitar el planeta actuals. I tot això en un moment històric en què el desvetllament de la consciència de l’ecologisme i la sostenibilitat era molt incipient, i el consens actual sobre el canvi climàtic, per exemple, encara molt llunyà.
Se n’ha anat un dels bons. Però abans en Francesc, generós i proper, gran conversador i didàctic, ha tingut la gentilesa de deixar-nos una herència impagable. L’exemple d’un noi humil de pagès que es fa gran perseguint els seus somnis amb una vida esforçada i radicalment compromesa amb uns ideals que ens interpel·len a tots cada dia. Gràcies, Francesc, per sacsejar-nos tan insistentment i durant tants anys les nostres consciències de consumidors benestants.
Descansa en pau, prop del sol i de totes les estrelles que tant vas estimar, i al costat del teu admirat Carl Sagan, que et va inspirar per trobar la teva pròpia llum.
La cerimònia de comiat serà avui, a 2/4 de 4 al tanatori de Llagostera.
Comentaris