L’Arale, la nena animada de la mítica sèrie japonesa El Dr Slump, solia corre amb una cagarada enganxada en un pal, saltant pels marges florits de la Vila del Pingüí. No he conegut ningú, com ella, que en gaudís tant.

De cagarades n’hi ha de grosses i petites, de dures i de toves, de llargues i de curtes, de marronoses i de verdoses, i fins i tot de perfectes però totes elles tenen un denominador comú: Fan pudor, emmerden i s’han convertit en un veritable maldecap pels veïns que les han d’esquivar i sobretot pels que algun dia les hem trepitjat.

Lluny de portar sort, la seva textura viscosa penetra a la sola de la sabata complicant la neteja. De res serveix rascar la sola pels panots de la vorera ni per l’herba dels parcs. Si portes espardenyes, l’has cagat i ja les pots llençar. Pel que sembla les sancions econòmiques pels propietaris de gossos no solucionen el problema. Si no els fa mal la butxaca potser caldria plantejar-se altres solucions, com la retirada de custòdia dels animals. Un porc no hauria de poder tenir mai un gos!

---