Els que em coneixeu de veritat sabeu que l’esport de competició no m’apassiona. De fet, no és que em desagradi. Senzillament no el segueixo i, per tant, m’ és indiferent si juga el Madrid, si perd el Barça o si baixa l’Espanyol.

Aquest passat diumenge, per primera vegada en 42 anys, he assistit a un partit de handbol en motiu de la final de la Copa Catalana de veterans entre el Llagostera i el Gavà. Sense entendre-hi res, he seguit el partit amb l’atenció que es mereix, malgrat estar pendent de la càmera per poder immortalitzar la fita històrica de l’equip llagosterenc.

Més enllà del gran resultat assolit pel Llagostera he quedat meravellat de l’ambient viscut al pavelló, amenitzat amb la inconfusible veu del company periodista Carles Baldellou i l’entusiasme d’un públic i jugadors completament entregats. No hauria dit mai que un grapat de jugadors que miren d'introduir una pilota dins la porteria defensada per l'equip contrari em farien gaudir de valent. Espero i desitjo que tot plegat serveixi per recuperar el handbol a Llagostera desaparegut l’any 2014.

Felicitats a l’equip i gràcies per la samarreta!

---