El jardà del meu pare, el senyor Josep Vilallonga, és un clos deliciós que reflecteix la seva manera de ser: minuciós, respectuós, exquisit. Entre moltes altres plantes i arbres, s'estimava especialment els ceilans. En té d'aquells que floreixen a l'hivern i d'aquells altres que floreixen a l'estiu. Els canviava de lloc. Sota la finestra de la seva habitació sempre hi posava els florits. Quan es va posar malalt a primers d'octubre de 2018, encara hi havia els ceilans d'estiu. Al mes de novembre vam canviar-los pels d'hivern, tal com ell hauria fet, perquè els pogués veure florits. Va morir el 21 de desembre.
Cada any, quan s'acostava la festa major, el meu pare desitjava que els ceilans florissin just per poder-los portar a l'exposició de flors. No ho va aconseguir. Tot i que hi pensava, aquesta temporada no vam canviar els testos. I els ceilans d'estiu han florit esplèndids just els dies de la festa. Tan bells que han merescut el primer premi! El meu pare deu estar feliç. I jo us agraeixo de tot cor que sigui tan i tan present entre vosaltres, entre nosaltres. Moltes grà cies per aquest premi! Una abraçada molt forta per estimar les flors, per estimar el senyor Vilallonga.
Marià ngela Vilallonga
Consellera de Cultura
Comentaris (1)