Tinc 66 anys i estic jubilat, i les franges horàries en les que ens deixen sortir a la gent com jo, no crec que siguin les correctes. Acostumo a llevar-me a les 9 del matí, ja que no treballo i tinc el cos acostumat a aquest horari, per tant no puc sortir a passejar al matí ja que a les 10 he de ser a casa. Com tothom i a mida que et fas gran, necessites el teu temps per a prepara-te per sortir al carrer, el que vol dir, que ni llevant-me a les 8 podria sortir 1 hora sencera.

L’altra franja que m’ha tocat, és de 8 a 11 del vespre, precisament les hores de preparar el sopar i sopar. I sincerament, després de sopar i fosc no em vénen ganes d’anar a passejar. Amb la qual cosa continuo confinat i sense poder sortir al no tenir ni gos ni nens, ni 70 anys.

A això s’afegeix la gran idea de lliurar d’aquesta obligació als municipis amb menys de 5.000 habitants.

Hi ha, òbviament, tres solucions.

Una és que els nostres polítics facin la proposta de baixar l’edat de 70 a 60 anys, que tampoc crec que es col·lapsi el carrer. L’altre, és que pugi el llindar d’habitants de 5.000 a 10.000, que tampoc és cap desori i tampoc col·lapsaríem cap espai públic, ja que les passejades pràcticament mai les faríem per dins del poble, sinó per camins que hi ha establerts per poder caminar. La tercera i més probable, és que m’hauré de quedar a casa.

També hi hauria la possibilitat que l’Ajuntament fes ulls grossos (avisant a la població) i poguéssim sortir a l’hora dels avis, que diuen ells.

Una vegada més patim la incompetència d’un “gobierno d’Espanya” que no sap per on navega, no coneix el tarannà de cap poble de Catalunya, i nosaltres a aguantar perquè ens estan preparant per vés a saber què.

Emili Monera