Fa pocs anys vaig escriure en aquest informatiu una carta, donant les gràcies a tot l’equip tant mèdic com administratiu del CAP de Llagostera. El tracte humà i professional va ser excel·lent.

Avui torno a escriure per tot el contrari. Tenim un CAP a Llagostera que serveix de ben poc. Mala atenció, poc servei i poca professionalitat.

Només atenen telefònicament. Com es pot valorar l’estat del pacient per telèfon?. I la importància que diuen de la relació personal entre metge-malalt?. I la psicologia que diuen que els metges tenen parlant personalment amb el pacient?. A més, t’han de trucar ells, sense saber si és el moment oportú per parlar dels teus problemes mèdics personals.

Realment sembla que estiguem en un país tercermundista. Ens posen d’excusa la Covid-19 per a no fer visites presencials. Amb bona voluntat i ganes de fer la feina ben feta, es pot fer de tot.

Es fan concerts, visites a museus, obren els bars i restaurants, es pot fer esport, es pot anar a comprar, al banc, i com és que no es pot anar al CAP, que és un servei de primera necessitat?. Hem d’anar sempre d’urgències a l’hospital Santa Caterina, a Girona, que allà sí que t’atenen, amb el trasbals que pot representar el desplaçament?

Col·lapsarem el serveis d’urgències de l’hospital.

Per altra banda, se que hi ha CAPs que funcionen amb força normalitat, sempre amb cita prèvia com ja era abans. Paguem els impostos perquè tot funcioni correctament.

Només em queda resar a Déu Nostre Senyor perquè no emmalalteixi. Llagostera “is different”?

Neus Rodés Pou