Redacció
Redacció
El festival gironí Temporada Alta presenta 92 espectacles en la 34a edició
En aquesta nova edició destaquen les produccions Ai! la misèria ens farà feliços de Gabriel Calderón
El festival Temporada Alta torna aquesta tardor a la ciutat de Girona, comença aquest mes de setembre i acaba al desembre, amb una forta aposta de produccions escèniques pròpies i coproduccions amb companyies, equipaments i productores internacionals i del país. En aquesta edició, es presentaran un total de 92 espectacles: 16 són estrenes absolutes, i 16 són propostes internacionals de 13 països.
Les claus del festival
La cantant internacional Patti Smith serà l’encarregada de donar el tret de sortida d’aquesta 34a edició del festival, amb una actuació a l’Auditori de Girona. Seguint en la línia internacional, el festival presenta Hamlet, de Thomas Ostermeier(espectacle inaugural), Le Somnet, de Christopher Marthaler, The Hague, de Galin Stoev i Sasha Denisova i el circ canadenc ID EVOLUTION, entre d’altres.
Encara mirant cap Europa, el festival ha coproduït obres com Inhale Delirium Exhale, de Miet Warlop, We: Nosaltres i els temps, de Malpelo o SEPPUKU. EL FUNERAL DE MISHIMA o el placer de morir, la nova proposta d’Angélica Liddell.
Enguany, torna el cicle Connexió Iberoamèrica presentant 8 espectacles i diverses estrenes: Gabriel Calderón amb Ai! La misèria ens farà feliços, una coproducció del festival, i les creadores Romina Paula (Sombras, por supuesto i Todos mienten), Conchi León (Cachorro de León), Jimena Márquez (El desmontaje), Marina Otero (El oficio de morir),Lorena Vega i Gonzalo Javier Zapico (Imprenteros) i els germans Ibarra Roa (Serà un dia que durarà anys).
El Big Bang de Temporada Alta (abans conegut com la Setmana de Programadors) ofereix uns dies de concentració de propostes escèniques i d’afluència de professionals del sector. Aquest any comptarà amb artistes com Lorena Nogal, Magda Puig, Andreu Martínez, Miet Warlop, Angélica Liddell, Agrupación Señor Serrano, Marina Otero i Roser López Espinosa, entre altres.
Temporada Alta es manté fidel a l’impuls de la creació escènica catalana i aquest any coprodueix diversos espectacles de creació catalana d’artistes com Roser López Espinosa (Cèl·lula #6: Faula), Cor de Teatre (Nauta), Josep Maria Miró (La Majordoma), Bàrbara Mestanza (Tallar-me el peu amb una motoserra), Mos Maiorum (Nosaltres, els sense nom), La Moukhles & Sentís (ABECEDARI) o La Menuda (Lumiero).
El festival aposta pel talent jove, aquells creadors menors de 35 anys, i presentarà espectacles com Tobetta (Francesc Cuéllar), Burpees (Miquel Mas Fiol), Cavallet de mar (Pau Coya), Nua (Ann Perelló), i Man, mano, il tempo scorre(Elaine Grayling).
Aquesta edició també comptarà amb les lectures dramatitzades de David Verdaguer (De profundis, d’Oscar Wilder), Elisabet Casanovas (Diaris, d’Anaïs Nin), Lluís Homar (El discurs del gran inquisidor, de Dostoievski) i Nora Navas, llegint poemes sobre el desig místic.
També hi ha propostes pels més petits de la mà de Fundació La Ciutat Invisible amb el projecte A Tempo, que torna a les aules amb 11 propostes adreçades a educació infantil, primària, secundària i especial i organitza de nou el Torneig de Dramatúrgia als Instituts.
La novetat d’enguany és una iniciativa amb col·laboració amb l’Ajuntament de Barcelona i la Generalitat de Catalunya: Flaix de Tardor Barcelona, una programació de grans noms internacionals que es representaran a ciutat comtal.
Els horaris dels espectacles es poden consultar a la web del festival.
Ja pots organitzar cursos de català gratuïts al teu municipi mitjançant una nova subvenció
- Entitats del teixit social, ajuntaments i consells comarcals ja poden demanar un ajut per fer arribar les classes de català arreu
El Departament de Política Lingüística ha posat en marxa una nova línia d’ajuts per facilitar l’organització de cursos gratuïts de català per a adults. La mesura forma part del pla de xoc per a l'ensenyament de català a adults aprovat pel Govern per ampliar l’oferta formativa i garantir l’accés a l’aprenentatge de la llengua arreu del país amb el segell de qualitat del Consorci per a la Normalització Lingüística.
Els ajuts es poden sol·licitar des de l’àmbit municipal i associatiu. D’una banda, s’hi poden acollir ajuntaments i consells comarcals per organitzar cursos en municipis de menys de 17.500 habitants. De l’altra, també hi poden optar les entitats sense ànim de lucre amb seu a Catalunya, que poden organitzar cursos en qualsevol municipi, independentment del seu nombre d’habitants.
La subvenció cobreix el 100 % de les despeses derivades de la contractació del professorat i dels materials didàctics per a l’alumnat. Els cursos subvencionables hauran de ser de nivell inicial (A1 o A2), amb una durada mínima de 45 hores, un mínim de 7 alumnes i un màxim de 25 per grup. Un cop concedit l’ajut i signat el conveni amb el Consorci per a la Normalització Lingüística, es transferirà el 80 % de l’import. El 20 % restant s’abonarà un cop es presenti la justificació corresponent.
El període per presentar sol·licituds s’inicia el 23 de juliol i finalitza el 30 d’octubre de 2025 a les 14 h. Els cursos es podran desenvolupar entre el setembre de 2025 i el 30 de juny de 2026.
En paraules del conseller de Política Lingüística, F. Xavier Vila, “la col·laboració entre institucions i societat civil ens permet oferir més cursos de qualitat i més arrelats al territori. Aquesta nova línia d’ajuts vol garantir que tothom, visqui on visqui, tingui accés a l’aprenentatge de la llengua.”
Aquesta convocatòria s’alinea amb els objectius del Pacte Nacional per la Llengua i busca ampliar, diversificar i territorialitzar l’oferta formativa per a adults, adaptant-la a les necessitats dels diferents contextos socials, horaris i espais d’aprenentatge. Les entitats, ajuntaments i consells comarcals poden tramitar l'ajut al web de la Generalitat.
Més informació a: gen.cat/catalapobles
El circ i la dansa prenen els carrers de Girona en una nova edició de l’Escènit
Com cada any, el Teatre Municipal treu la seva programació d’arts escèniques al carrer sota el paraigües Escènit, un cicle d’estiu que s’expandeix pels carrer i barris de la ciutat de Girona. La programació d’aquesta edició inclou nou espectacles de nou companyies locals, nacionals i internacionals que es podran veure els dimarts i els dijous del 26 de juny al 24 de juliol.
L’Escènit 2025 explora el clown, el circ i la dansa des de diferents estils artístics i mirades contemporànies. Es tracta d’una programació que surt un cop més de les quatre parets del Teatre i s’expandeix per diferents barris de la ciutat amb espectacles de mitjà i gran format al Barri Vell, Sant Daniel i Sant Narcís.
Enceta el cicle un espectacle de circ sense patrons i de gran format de Capicua. A Nüshu, la companyia aborda la necessitat d'espais de creació entre dones, centrant-se en la costura com un ofici històricament associat al gènere femení i vinculat a la seva infància i àvies.
El juliol comença amb creació quilòmetre zero, amb un espectacle del gironí Pere Hosta amb idea original i direcció de Leandre Ribera. De la trobada de l’univers poètic de Leandre amb el de Pere Hosta en sorgeix Woof, una proposta de clown oberta a la sorpresa del moment, que es nodreix de la fragilitat de la improvisació i del seu risc.
La companyia D’click arriba amb 200 llaunes per fer passar l’avorriment. A Latas es barregen diversos llenguatges propis del circ com les acrobàcies i el pal xinès, amb una dramatúrgia clarament teatral plena d'imaginació, de poètica, de gestualitat i de molt sentit de l'humor.
El cicle inclou dos espectacles més de gran format, amb 6 i 8 intèrprets. La companyia Circumstances, que ja va portar la proposta Exit fa dos anys a Pont Major, un espectacle de portes giratòries, torna amb Beyond, una proposta de circ i dansa vibrant i enèrgic que posa a prova els límits. Coreografiat per Piet Van Dycke, Beyond compta amb sis intèrprets, cadascun expert en una disciplina diferent.
A Tenet, vuit acròbates també desafiaran la gravetat i qüestionen com percebem la realitat. Eunoia Kolektiva està formada per quatre parelles de portés acrobàtics, vuit artistes amb diferents trajectòries personals que s'uneixen a finals de 2022 per crear aquest espectacle d’equilibris acrobàtics on la realitat es capgira.
El 17 de juliol es podrà gaudir d’una programació doble de dansa. Jarana, de Laia Santanach, és folklore, color i humor. La peça investiga sobre aquelles pràctiques tradicionals col·lectives que estan desaparegudes o bé en perill de desaparèixer i convida a explorar noves formes d'expressió col·lectives en un món cada cop més canviant i tecnològic. La proposta de l’osonenc Àngel Duran, Clinch, qüestiona els mandats de la masculinitat contemporània. Influenciat per la filosofia i el teatre, el treball de Duran navega per la poesia del moviment i l’expressió emocional amb l’objectiu de connectar-se amb el públic i convidar-lo al seu imaginari particular.
Alberto Velasco aterra a Girona amb una cançó lliure i lúdica sobre la tradició. Invoca l'emoció primera del que avui anomenem folklore, des d'un cos gens normatiu, la identitat queer i una consciència contemporània. Mover montañas és una peça que mou muntanyes, amb la saviesa de la padrina i la il·lusió d'una nena.
Tanca el cicle Rouge Elea, una companyia amb seu al País Basc que, en el context de l’escalfament global, prossegueix les seves exploracions poètiques a l’aire lliure. Conversación con un árbol és una trobada entre Corine Cella, ballarina que es penja dels arbres, i Ander Fernández Jáuregui, músic i escriptor. Una conversa poètica en la qual es convida el públic a reunir-se sota un arbre per reflexionar sobre el què és viu.
L’Escènit 2025 és una programació fresca, en clau d’estiu, que persegueix apropar el llenguatge de les arts escèniques a la ciutadania amb una selecció d’espectacles de qualitat i per a tots els públics. Totes les activitats de l’Escènit són gratuïtes.
Associació Visa pour l'Image: Als Pirineus Orientals, aquests ciutadans europeus expliquen el seu recorregut
Del 23 de maig al 31 de juliol de 2025, el Centre Internacional de Fotoperiodisme de Perpinyà acull l'exposició "Vides en trànsit: Ciutadans de la UE a través d'Europa". En el marc del projecte Freedom of movement at play, les universitats de Múrcia (Espanya), Nàpols (Itàlia) i Perpinyà han entrevistat un centenar de ciutadans europeus.
Entre ells, trenta dones i homes, procedents de diferents racons d'Europa, s'han instal·lat als Pirineus Orientals. Jean-Luc Soret, director de l'associació Visa pour l'Image, presenta aquesta exposició inèdita. Cal destacar que els retrats van ser redactats per professors de la Universitat de Perpinyà.
El 1995, la creació de l'espai Schengen va permetre a tots els ciutadans de la Unió Europea circular lliurement pels països membres. «En desplaçar-se pel territori europeu i instal·lar-se en un nou país, aquestes persones travessen fronteres territorials, administratives, socials, identitàries i lingüístiques», afirma Jean-Luc Soret. Alguns es defineixen com a estrangers, expatriats, viatgers o migrants... En una sèrie de retrats, tant visuals com escrits, cada u exposa els motius que el van portar a venir a França.
«Tan bon punt notaven el meu accent, es burlaven de mi, no em prenien seriosament»
Abans de ser una exposició de fotoperiodisme, Vides en trànsit és abans de tot un estudi universitari basat en entrevistes gravades en vídeo. Als Pirineus Orientals i els seus voltants, una trentena de persones van compartir la seva experiència. «Els universitaris van analitzar els relats migratoris per ressaltar tota la diversitat de les seves trajectòries», explica Jean-Luc Soret. Al llarg dels testimonis, Kim, Iulia o Kalina evoca el seu lligam a la llibertat de circulació, als encontres interculturals, al descobriment d'altres maneres de vida... Però també als obstacles que van enfrontar en arribar.
Kim és una de les persones retratades. «Tan bon punt notaven el meu accent, es burlaven de mi, no em prenien seriosament», diu. Té 31 anys, és anglès i va créixer a prop de Hammersmith abans de traslladar-se a França amb la seva família. Els seus pares solien passar les vacances als Pirineus Orientals, i el 1999 van decidir instal·lar-s'hi definitivament, segons s'explica en el seu retrat.
«Kim es va enfrontar a la dificultat d'aprendre francès, un idioma que al principi "no entenia en absolut". A l'escola va viure moments de solitud i obstacles derivats de la barrera lingüística. Amb els anys, va millorar el seu nivell i va aprendre a dissimular el seu accent per passar desapercebut.»
Trajectòries vitals atípiques als Pirineus Orientals
Quan va començar els seus estudis superiors, va tornar a Anglaterra. «Aquest viatge li va permetre reconnectar amb les seves arrels, però es va adonar que ja no se sentia del tot a casa. A la Universitat d'Oxford va percebre una rigidesa i unes relacions de classe molt marcades», relata Jean-Luc Soret. Aquella etapa va reafirmar la seva decisió de viure a Catalunya, on valora, al contrari, l'obertura i la calidesa de l'entorn.
«El seu testimoni mostra una observació aguda de les interaccions entre els diferents grups socials que habiten els Pirineus Orientals, així com dels esforços que ha fet per guanyar-se la seva confiança, moure's amb llibertat entre ells i trobar el seu lloc. Kim afirma estar "molt integrat amb la gent local" i diu conèixer "a molts catalans", persones de "la comunitat gitana" i membres de la diàspora anglesa», analitzen els investigadors de la Universitat de Perpinyà.
Kim es considera afortunat per haver estat «acceptat a França», malgrat la sortida del Regne Unit de la Unió Europea. Per a ell, el més important és tenir una cultura compartida: «Perquè al capdavall, jo soc europeu»
La sort de poder circular lliurement d'un país a un altre
Per a Iulia, «ser lliure d'anar on vulguis és una riquesa immensa»". Viu a Saint-Cyprien amb el seu marit i els seus fills, treballa com a gestora de projectes a la Universitat de Perpinyà Via Domitia i es planteja preparar oposicions a la funció pública. Iulia va créixer en una petita ciutat de Transsilvània, a Romania.
«Als vint-i-dos anys, buscava la seva primera feina a París, mentre la seva parella treballava com a tècnic en una empresa de soldadura. Recorda el que considera la seva primera experiència de racisme quan, durant una entrevista de treball per ser recepcionista, li van proposar tasques de neteja perquè "se suposa que els romanesos ho fan bé"», diu en el seu retrat.
Insisteix en la sort que va tenir de poder desplaçar-se lliurement d'un país a un altre: «Avui em sento privilegiada d'haver pogut sortir, perquè sé que hi ha països on no és tan fàcil»". Tot i que la seva vida està ara a França, Iulia es diu «orgullosa» dels seus orígens i vol transmetre la seva cultura als seus fills.
A Perpinyà, una exposició sobre l'Europa d'avui
«Crec que aquests retrats ens permeten accedir a una comprensió sensible del que significa ser europeu avui. És viure en un país amb molts punts culturals en comú, però amb una mirada completament caleidoscòpica»", conclou el director de Visa pour l'Image.
L'exposició estarà oberta cada dia al Centre Internacional de Fotoperiodisme, de11h a18h. Un codi QR sota cada retrat permetrà accedir a l'entrevista completa de cada participant. Com a novetat, tota l'exposició estarà disponible en format PDF. Així, per uns quinze euros, és possible obtenir-la, imprimir-la i col·locar-la on es desitgi, per fer-la visible en qualsevol espai. Vides en trànsit també podrà veure's al telèfon mòbil, especialment a través del compte d'Instagram del CIF.
Fotògrafs: Céline Gaille, Léonor Lumineau, Georges Bartoli, Justine Rauquelaure, Idriss Bigou-Gilles, Jc Milhet.
Cartell: Virginie Demorget.
El Museu de l'Empordà reobre amb una nova proposta museològica inclusiva i contemporània de l’art
El discurs expositiu neix d'un procés participatiu que ha implicat més de 500 persones
El Museu de l’Empordà ha inaugurat una nova etapa amb la reobertura, de les seves instal·lacions, després d’una reforma integral de l’edifici i d’una renovació profunda del seu projecte museològic i museogràfic.
El nou Museu de l’Empordà s’ha construït a partir d’un ampli procés participatiu que ha implicat més de 500 persones. Aquest diàleg amb la ciutadania ha permèselaborar el projecte museològic, a cura de Margarida Loran; mentre que CristinaMasanés i Pere Parramon han estat els responsables del guió museogràfic final, ambel suport de l’equip del museu, encapçalat per Eduard Bech-Vila.
El discurs expositiu abandona la cronologia tradicional i opta per una mirada inclusiva i contemporània, que aborda temàtiques rellevants per a la ciutadania i incorpora una gran diversitat de tècniques i sensibilitats. De les prop de 3.000 peces que conformen el fons del museu, se n’exposa un 10%, amb una presència destacada d’obres de dones artistes, que representen el 20% del total d’artistes en exposició. El recorregut inclou pintura, escultura, dibuix, instal·lacions, fotografia, obra gràfica, arqueologia i indumentària, amb un abast cronològic que va de l’antiguitat fins al 2024.
La nova proposta també reivindica la història de les col·leccions del Museu, des dels seus orígens, marcats per donacions de prohoms locals i dipòsits d’institucions com el Museo Nacional del Prado, fins a la producció artística vinculada al territori, que configura el mapa creatiu de l’Empordà. Aquesta dimensió històrica es desplega al llarg del recorregut mitjançant la selecció de 50 obres rellevants de la col·lecció empordanesa, presentades amb cartel·les ampliades. La trajectòria del fons del museu, que comença l’any 1876 amb la donació de Joan Tutau al futur Museu de Pintura del Col·legi d’Humanitats —avui institut Ramon Muntaner—, s’explica mitjançant un audiovisual instal·lat a l’àrea de les reserves. La renovació ha fet possible, per primera vegada, l’obertura d’aquest espai al públic i ha permès també dur a terme tasques de conservació preventiva i millora de les condicions de preservació del fons.
Eduard Bech-Vila, director del Museu de l’Empordà i de la Casa Natal Salvador Dalí, explica que «La proposta expositiva del nou Museu de l’Empordà respon als interessos, les impressions, les necessitats i els desitjos de les persones consultades, tot posant especial atenció a les expectatives i preocupacions de les més de 500 persones que han participat del procés de consulta iniciat el 2021, pel que fa als continguts i als relats del nou museu». Ha subratllat que «Figueres és una ciutat rica en diversitat i volem que al Museu de l’Empordà tothom s’hi pugui sentir identificat». Ha definit el projecte com «una proposta de renovació museològica innovadora, inclusiva i arrelada al territori, construïda a partir de la participació activa de la comunitat i d’una escolta atenta a les seves veus».
Amb una inversió d’1,5 milions d’euros —finançada amb fons europeus Next Generation i aportacions de l’Ajuntament de Figueres, la Diputació de Girona i la Generalitat de Catalunya—, la intervenció ha afectat 1.212 m2 repartits en quatre plantes. S’han redefinit els espais per optimitzar-ne l’ús: a la planta soterrani es troba l’auditori (ja en ús i obert al públic en una primera fase de la reforma), a la planta baixa l'espai dedicat a exposicions temporals, que s'ha ampliat, i que es va obrir ara fa un any; a la primera i segona planta es desplega l'exposició de la col·lecció, i al quart pis es concentren les reserves visitables, les oficines i una nova àrea derestauració d'obres d'art.
El projecte ha comportat també una important millora en eficiència energètica, amb la instal·lació de sistemes de climatització avançats, il·luminació LED i plaques solars, que permeten un estalvi energètic superior al 60%.
La remodelació, es va inaugurar aquest passat cap de setmana, concretament el dia 2 de maig.
La marxa solidària Oxfam Intermón Trailwalker escalfa motors en la 14a edició
L'Oxfam Intermón Trailwalker, consolidat com a repte esportiu i solidari per equips de referència al nostre país, celebrarà la pròxima edició el 5 i 6 d'abril a Girona (Via Verda) i el 31 de maig a Madrid (San Lorenzo de El Escorial) amb l'objectiu de garantir l'accés a aigua potable de 100.000 persones
La prova compta amb una nova distància de 25 km tant a Girona com a Madrid i una nova ubicació de la meta de 55 km a Salt
Des del 2011, han participat en la marxa solidària més de 32.000 persones, algunes de les quals han repetit gairebé en cada edició. Durant aquests anys s'han recaptat més de 8 milions d'euros per lluitar contra les conseqüències que ha tingut la crisi climàtica sobre les poblacions més vulnerables
L'Oxfam Intermón Trailwalker, el repte esportiu i solidari per equips del món més gran per lluitar contra la pobresa, comença a escalfar els motors de la tretzena edició (5 i 6 d'abril a Girona). Aquest any l'objectiu és garantir l'accés a aigua potable per a 100.000 persones de comunitats vulnerables d'Àfrica, Àsia i Amèrica Llatina que n'estan privades a causa de la crisi climàtica. Un repte a assolir gràcies a la col·laboració de milers de participants, que recorreran 100, 55, 25 o 10 quilòmetres i que abans recaptaran fons entre persones de la feina, amistats, familiars i coneguts.
Des del 2011, primera edició d'aquesta marxa solidària a Espanya, han participat en la prova més de 32.000 persones i s'han recaptat més de 8 milions d'euros per lluitar contra les conseqüències de l'emergència climàtica sobre els més vulnerables. En la darrera edició, la del 2024, hi van participar més de 2.300 persones i es van recaptar més de 350.000 euros.
Oxfam Intermón Trailwalker és un desafiament esportiu que 'enganxa' moltes persones, motivades pel repte esportiu (20%), pel fet de viure una experiència amb amistats o col·legues de feina (60%) o per la vinculació a una causa solidària (20%). Miguel Ángel García és membre d'un equip de Reus que hi ha participat cada any en què s'ha fet la prova; Xavier Sant ha participat en 10 edicions amb un equip de la feina al Banc Sabadell −en diferents ocasions, en un equip que integrava persones amb discapacitat visual.
Les persones inscrites estan majoritàriament en la franja dels 35 als 55 anys. La participació femenina ha anat en augment els darrers anys fins arribar al 56% el 2024. A més, a l'Oxfam Intermón Trailwalker, un 75% dels equips es formen en l'entorn corporatiu, i això la consolida com una eina de team building per a moltes empreses.
Participar en l'Oxfam Intermón Trailwalker és formar part d'un moviment global Oxfam contra la pobresa i la injustícia climàtica. La prova actualment es porta a terme a diversos països com ara Hong Kong, Corea del Sud, Austràlia, Bèlgica, França i Espanya.
L'edició 2025
La pròxima edició, per a la qual ja estan obertes les inscripcions, tindrà lloc el 5 i 6 d'abril de 2025 a Girona (Via Verda). La prova, consolidada com a repte esportiu i solidari per equips de referència al nostre país, constarà de quatre modalitats: 100 km, 55 km, 25 km i 10 km. La distància de 100 km començarà el dissabte 5 i transcorrerà entre Olot i Sant Feliu de Guíxols. La prova de 55 km, amb sortida el dissabte 5 a Olot, arribarà fins a Salt, Girona.
I com a novetat, aquest any comptem amb una nova distància de 25 km que començarà a Olot i tindrà la meta situada a les Planes d'Hostoles. Finalment, la de 10 km serà el diumenge 6 d'abril entre Santa Cristina d'Aro i Sant Feliu de Guíxols.
Els participants, agrupats en equips de 6 persones (4 marxadors i 2 persones d'equip de suport per a les distàncies de 100 o 55 km i de 4 a 6 persones marxadores per a la distància de 25 km), han d'haver aconseguit abans un mínim de 1.500 euros per equip (500 euros en el cas de la prova de 10 km) mitjançant activitats per recaptar fons, venda de materials solidaris o cerca de patrocinadors.
Un any més, la prova compta amb una ambaixadora de luxe: l'alpinista Edurne Pasaban, testimoni sobre el terreny de la situació que viuen moltes persones vulnerables a causa del canvi climàtic. La seva experiència amb Oxfam Intermón a Guatemala, un dels deu països més afectats per l'emergència climàtica i que cada any pateix més sequera, més inundacions i més desastres naturals, ha quedat plasmada en el documental 'El fin de la eterna primavera'.
Quilòmetres per aigua
A l'Oxfam Intermón Trailwalker, els equips caminen contra la pobresa i la crisi climàtica. La recaptació es destina a nous projectes que permeten una vida digna a les persones més afectades pels efectes del canvi climàtic, que no són altres que les més vulnerables. En 30 anys els desastres relacionats amb el clima s'han triplicat. Sequeres, inundacions, tornados i huracans estan canviant les vides de milions de persones, dificultant-ne l'accés a aigua potable, i condemnen milions de persones a la pobresa, a deixar casa seva i convertir-se en refugiades climàtiques, i fan que milers de dones i nenes hagin de caminar cada dia molts quilòmetres per anar a buscar aigua.
La recaptació d'aquesta edició de l'Oxfam Intermón Trailwalker servirà per facilitar kits d'higiene familiar, latrines d'emergència i fonts d'aigua potable a comunitats vulnerables d'Àfrica, Àsia i Amèrica Llatina.
Prepara't per a qualsevol emergència: el teu kit de comunicació essencial
Una DANA, una nevada intensa o qualsevol altra situació inesperada poden posar a prova la nostra preparació. Per això, és fonamental tenir un kit de comunicació a mà que ens permeti mantenir-nos connectats i informats en tot moment.
Què hauria d'incloure el teu kit?
Càrregues universals: Un carregador de paret amb ports USB i USB-C, un carregador de cotxe i els cables corresponents per a tots els teus dispositius.
Bateria externa: Assegura't de tenir prou càrrega per a diversos cicles de càrrega del teu telèfon.
Auriculars amb ràdio FM: Molts auriculars per a Android incorporen aquesta funció, ideal per estar al dia de les notícies.
Llapis de memòria: Guarda aquí la documentació important: contactes, dades mèdiques, etc.
Adaptadors SIM: Si necessites canviar la targeta SIM a un altre dispositiu.
A més, considera afegir:
Telèfon resistent: Un mòbil robust que aguanti cops i caigudes.
Llanterna: Sempre útil en situacions de poca llum.
Walkie-talkies: Per comunicar-te amb els teus a prop sense necessitat de cobertura.
I no t'oblidis de:
Una llista de contactes d'emergència: Amb números de telèfon importants.
Diners en efectiu: Sempre és útil tenir-ne a mà.
Un bolígraf i un bloc de notes: Per prendre apuntaments.
Un pla familiar
Per estar completament preparat, elabora un pla familiar que inclogui:
Un punt de trobada: On reunir-vos en cas d'emergència.
Rutes d'evacuació: Identifica les sortides més segures de casa teva.
Un kit de supervivència bàsic: A més del kit de comunicació, inclou aigua, aliments no peribles, una farmaciola, etc.
La preparació és la clau
No esperis que passi alguna cosa per preparar-te. Crea el teu kit de comunicació avui mateix i comparteix aquesta informació amb els teus amics i familiars.
La gestió del residu tèxtil recupera més de 10 tones de roba usada a Llagostera al primer semestre
La recollida selectiva de roba impacta directament a l'economia circular i social del territori.
El 90% dels articles recuperats tenen una segona vida gràcies a la reutilització i el reciclatge.
La gestió d'aquest residu tèxtil ha evitat l'emissió de 63 tones de CO2 i permet obtenir-ne recursos per a programes socials.
Més de 28.000 peces de roba recuperades al primer semestre han tingut una segona vida i no han acabat en un abocador. És el balanç que fa Humana Fundación Pueblo para Pueblo del servei de recollida selectiva de roba usada a Llagostera durant el primer semestre d’enguany. De la gestió d’aquest residu es deriven beneficis ambientals (63 tones de CO2 no emeses) i també socials (creació d’ocupació verda, execució de projectes de cooperació al desenvolupament i programes socials a Catalunya).
La gestió del tèxtil usat viu un moment clau, fruit de l’impuls que han donat l’Estratègia per a Tèxtils Circulars i Sostenibles de la UE i la Llei 7/2022 del 8 d’abril, de Residus i Sòls Contaminats per a una Economia Circular, que responen a la creixent sensibilitat de la ciutadania en relació a la sostenibilitat de la moda. Els 10.409 kg de residu tèxtil recollits de gener a juny impacten directament en l’economia circular i social de Llagostera.
El 90% de la roba de què es desfan els ciutadans i que recull l’entitat catalana tenen una segona vida gràcies a la reutilització i el reciclatge, elements claus per a l’economia circular i la creació i manteniment de llocs de treball de qualitat. A més, la gestió d’aquest residu ha evitat al primer semestre l’emissió de 63 tones de CO2.
El residu tèxtil (la roba, el calçat, els complements i el tèxtil de la llar que ja no s’utilitzen) es diposita en els contenidors ubicats en llocs de fàcil accés, que es buiden periòdicament (entre un i dos cops per setmana) per a garantir-ne un bon servei. Posteriorment, es classifica a la planta de preparació per a la reutilització que Humana té a l’Ametlla del Vallès (Vallès Oriental).
“La recollida selectiva de roba té un gran potencial per a garantir-ne una segona vida: gairebé el 60% se’n pot reutilitzar i el 32%, reciclar. El primer objectiu sempre és la reutilització perquè la peça de roba més sostenible és la que ja s’ha fabricat i no té més costos ni impacte de producció. Per això és important que la roba de què ens desfem es dipositi en el contenidor corresponent, perquè malauradament gairebé el 90% del residu tèxtil no acaba en el punt de recollida adequat, sinó a la brossa”, assegura Rubén Fernández, promotor nacional d’Humana.
“Agraïm les donacions de la ciutadania. La recollida selectiva només té èxit amb la conjugació de dos factors: un compromís ambiental per part de l’administració local i un servei professional i transparent per part de l’entitat gestora”, afegeix el representant del ‘entitat.
Benefici ambiental i social
La gestió del tèxtil usat contribueix a la lluita contra el canvi climàtic: per cada kg de roba recuperada (i que no acaba en un abocador per a ser incinerat) s’hi evita l’emissió de 6,1 kg de CO2, segons un estudi de la Federació Humana People to People. Les més de 10 tones recuperades a Llagostera han evitat l’emissió de 63 tones de CO2.
A aquest benefici ambiental cal afegir-ne el social: la creació d’ocupació verda. L’entitat genera un lloc de treball a Catalunya per cada 18.000 kg de tèxtil recollit. A més, els recursos que se n’obtenen es destinen principalment als programes de desenvolupament que Humana du a terme als països del Sud de la mà de contraparts o socis locals. Per exemple, projectes de formació de professors de primària, d’agricultura sostenible o contra el VIH/SIDA o la tuberculosi.
Dades globals a Catalunya
A Catalunya, cada persona genera uns 22 kg de residus tèxtils anualment i només 2,3 kg es recullen selectivament per un gestor autoritzat com ara Humana: és l’11%,. A la majoria de les llars d’Espanya i Catalunya, els tèxtils es llencen encara dins la fracció rebuig, la qual cosa es tradueix en una xifra global de 147.000 tones de residus tèxtils llençats sense retorn, segons l’Agència de Residus de Catalunya.
Sobre Humana Fundación Pueblo para Pueblo
Humana Fundación Pueblo para Pueblo és una organització de l’economia social que promou des del 1987 la protecció del medi ambient mitjançant la reutilització del tèxtil i du a terme programes de cooperació a l’Àfrica, l’Amèrica Llatina i l’Àsia així com d’ajuda local, sensibilització i agricultura urbana al territori més proper. La seu central és a l’Ametlla del Vallès (Vallès Oriental): a la delegació de Catalunya treballa un equip de 250 persones, formats en un 75% per dones. Disposa de delegacions a Madrid, Andalusia, Astúries, Comunitat Valenciana i Galícia. L’entitat genera un lloc de treball indefinit a temps complet per cada 18.000 kg de tèxtil recollits a Catalunya.
Forma part de la Coordinadora Catalana de Fundacions, l’Asociación Española de Fundaciones, la Federación Española de la Recuperación y el Reciclaje, i la Federació Humana People to People. També és membre del Pacte per a la Moda Circular de Catalunya, l’Associació de Centres i Serveis de Reutilització de Catalunya, i del Clúster de residus.
Humana exemplifica els valors i principis de l'economia social en combinar la recerca del benefici social amb la gestió eficient i responsable dels recursos. El seu compromís amb la sostenibilitat, la solidaritat i la inclusió la converteixen en un actor clau en el panorama de l'economia social, demostrant que és possible generar un impacte positiu en la societat a través de models de negoci ètics i sostenibles.
La Policia Local de Llagostera deté el presumpte autor de diversos robatoris al municipi
Després de tres jornades consecutives de robatoris amb força a domicilis i establiments de Llagostera, entre ells a la Llar de Jubilats, la Policia Local de Llagostera ha aconseguit identificar i detenir el presumpte autor d’aquests fets delictius.
En un dispositiu especial, l'individu ha estat detingut in fraganti mentre intentava accedir en un establiment comercial del centre del poble amb la intenció per cometre un nou robatori.
Durant l'operatiu, una de les membres de les forces de seguretat ha resultat ferida, patint lesions a la mà. Les primeres preocupacions apuntaven a una possible fractura, però, per fortuna, els informes mèdics han descartat aquesta possibilitat.
Fons de la Policia Local han informat que segueixen les investigacions per intentar relacionar els darrers robatoris amb l’autoria d’aquesta mateixa persona. Es tracta d’un home de 31 anys, de nacionalitat espanyola, amb múltiples antecedents penals i reincident en robatoris a la població.
El detingut ha estat posat a disposició judicial.
29è Festival de Patinatge Artístic
El pròxim 18 de juny s'ha organitzat el 29è Festival de Patinatge Artístic a les 18h al Pavelló Josep Mir.
Hi haurà servei de bar.
