ELPOLLTV

Un jutjat ha desestimat la demanda per exhumar el cos d'un afusellat pel franquisme enterrat a la fossa comuna del cementiri de Girona. És el primer cas que ha arribat a judici de tots els que s'han presentat fins ara. La víctima, Delfí Sedó, era de Bescanó i va ser executat el març del 1943. La família demanava recuperar-ne les restes arran de la nova via que va obrir la Llei de Memòria Democràtica. El jutjat ha declarat nul el seu Consell de Guerra, però s'absté d'ordenar l'exhumació del cos perquè diu que això correspon a l'administració. L'advocada de la família, Montse Vinyets, assegura que arribaran "fins al final" i lamenta que encara no s'hagi admès a tràmit una altra demanda del febrer que fa referència a vuit veïns de Llagostera.

La demanda dels familiars de Delfí Sedó ha estat la primera que ha arribat a judici de totes les que s'han presentat fins ara, i que reclamen exhumar els cossos de víctimes del franquisme enterrats a la fossa comuna del cementiri de Girona. La va presentar la seva neta, Bernadeta Sedó, a principis de març i el seu cas va anar a parar al Jutjat de Primera Instància Número 1 de Girona.

L'any 1939, a les acaballes de la Guerra Civil, aquest bescanoní va ser detingut i empresonat al camp de concentració de presoners de Lleó. Dos anys més tard, va ser traslladat a la presó d'Oviedo i, des d'aquí, se'l va portar a Girona. El 19 de febrer del 1943 el Consell de Guerra el va sentenciar a mort, i se'l va executar a primera hora del matí del 30 de març d'aquell any.

A la demanda, la seva neta reclamava que es declarés "la nul·litat radical" del Consell de Guerra que el va condemnar a mort, que se'ls reconegués l'estatus de víctimes de la Dictadura i que s'ordenés l'exhumació del cos del seu avi per poder-lo enterrar a Bescanó. La demanda s'emparava en la nova via que va obrir la Llei de Memòria Democràtica del 2022, que recull "la necessitat de reparació del dany a les víctimes" (en aquest cas, "el dret a la digna sepultura").

Ara, després de celebrar una vista, el jutjat ha emès una interlocutòria on resol el cas. Al judici, com ha concretat Vinyets, l'advocacia de l'Estat va oposar-se a l'exhumació i no hi va assistir cap representant per part de la Generalitat.

La resolució anul·la el Consell de Guerra contra Delfí Sedó i li reconeix tant a ell com a la seva neta l'estatus de "víctima del cop d'estat, la guerra posterior i la dictadura". Però a l'hora de resoldre sobre la peça clau de la demanda, l'exhumació del cos, el jutjat no es mulla. De fet, s'absté d'ordenar-la perquè diu que això correspon fer-ho a l'administració.

Segons recull la interlocutòria, el fet que la Llei de Memòria Democràtica "possibiliti" la identificació i l'exhumació de les víctimes de la dictadura, "no equival a disposar-la o a acordar-la". Perquè es tracta d'una qüestió "el coneixement de la qual i l'autorització prèvia" correspon a l'Administració pública -en aquest cas, a través del pla de fosses- i, per tant, el jutjat s'absté "d'emetre'n un pronunciament".

"Obligació d'intervenir"

Per a l'advocada Montse Vinyets, però, aquesta decisió no és admissible. "La justícia té l'obligació d'intervenir a l'hora d'ordenar l'exhumació de les víctimes que van morir afusellades, i no pot excusar-se, tirar pilotes fora i obligar els familiars a patir un pelegrinatge jurisdiccional", subratlla Vinyets.

"Hi ha tota una sèrie d'obligacions assumides per l'estat espanyol a escala internacional que van en aquesta línia", afegeix l'advocada, en referència al fet que la justícia es pronunciï sobre les exhumacions. "I més encara, si es té en compte que han passat més de 80 anys sense que s'hagi donat una resposta directa", diu Vinyets, en referència als afusellaments comesos pel franquisme.

Per això, l'advocada ja ha anunciat que presentaran recurs a la decisió del jutjat i que arribaran "fins on calgui". Si cal, fins als tribunals europeus.

La neta de Delfí Sedó subratlla que allò que vol la família és tan sols "que es faci justícia". "I per a nosaltres, l'única justícia que hi pot haver ara es poder recuperar el cos del meu avi, enterrar-lo dignament amb la seva dona i el seu fill a Bescanó i tancar el cercle", explica Bernadeta Sedó.

Per a ella, que el jutjat hagi anul·lat el Consell de Guerra no suposa res més que complir la llei (perquè ja ho contempla). "Per això presentarem recurs, perquè considerem que amb l'exhumació hauria d'haver fet un pas més", concreta Bernadeta Sedó. També, tenint en compte que tenen identificat amb força exactitud el lloc exacte de la fossa comuna del cementiri de Girona on hi hauria enterrat el seu avi.

Més demandes

La dels familiars de Delfí Sedó és la primera demanda d'aquestes característiques que ha arribat a judici. Però n'hi ha més. La primera, que es va presentar al febrer, feia referència a vuit veïns de Llagostera (Gironès). La va interposar l'Associació per a la Recuperació de la Memòria Històrica del municipi.

I durant aquest temps, com concreta Vinyets, a aquestes se n'hi han sumades d'altres que fan referència a represaliats i afusellats pel franquisme a Arbúcies (Selva), Girona, Vilanant (Alt Empordà) o el País Valencià. A més, en pocs dies l'advocada té una reunió amb familiars de catorze víctimes del franquisme de Sant Hilari Sacalm (Selva), que també volen interposar demanda per aconseguir que s'exhumin els seus cossos.

Precisament, en referència a la primera demanda -la de Llagostera- Vinyets ha lamentat que el jutjat on va anar a parar (en aquest cas, instrucció 3) ni tan sols l'hagi admès a tràmit i estigui dilatant el procés. "Ens trobem en què una demanda posterior, la de Delfí Sedó, ja té sentència; i en aquest altre cas, ni tan sols s'ha admès", lamenta Vinyets.

Per això, ara l'advocada i l'associació es plantegen tornar-la a presentar de nou per intentar accelerar-la. La presidenta de l'Associació per a la Recuperació de la Memòria Històrica de Llagostera, Teresa Mur, lamenta que el jutjat els posi entrebancs. "No entenem perquè encara, després de més de mig any, ens trobem a la porta d'entrada", diu en referència a què la demanda no s'hagi admès a tràmit.

"Veiem que ja han passat 80 anys i podem dir que estem allà mateix on ens trobàvem", diu en referència als qui lluiten per aconseguir anul·lar els sumaríssims i recuperar els cossos dels seus familiars. "Quan nosaltres ja no hi siguem, tot això s'acabarà; i realment serà el moment en què la repressió haurà guanyat, perquè allò que volia aconseguir era l'oblit total de totes aquestes persones que estan enterrades a la fossa comuna de Girona", conclou Mur.

Aquest passat dissabte, els veïns de Llagostera nascuts l’any 1965 es van reunir al Mas Ros de Cassà de la Selva per celebrar el seu tradicional Sopar “Nascuts al 65”.

Durant la vetllada, els assistents van poder compartir records i experiències, recordant moments especials de la seva infància i joventut i gaudint d’un ambient distès i familiar.

L’esdeveniment va incloure també un ball amenitzat pel DJ Albert.