NotíciesNotícies
Èxit de la primera edició del Festival d’Aprenentatges, Enforma’t
Publicat per Marc Sureda
Els arqueòlegs recuperen les restes del castell de Montagut de Llagostera, un dels més desconeguts a comarques gironines
Publicat per ACN / Xavier Pi
L'antic castell medieval de Montagut es troba al capdamunt d'un turó del massís de Cadiretes, molt a prop de la carretera que uneix Llagostera amb la cala Salionç de Tossa. El jaciment està catalogat com a Bé Cultural d'Interès Nacional (BCIN). Fins fa pocs anys, però, les restes estaven del tot abandonades, i algun dels murs que encara s'aguantaven dempeus havia patit esfondraments.
A partir del 2021, l'Ajuntament de Llagostera va engegar el procés per recuperar i consolidar els vestigis. Després de rebre el vistiplau dels amos de la finca, els arqueòlegs d'Atri Cultura i Patrimoni van començar-hi les excavacions. D'entrada es van centrar en la torre circular, les restes de la qual fan uns 2 metres i mig d'altura i encara conserven part de l'escalinata; i després, resseguint un dels panys de paret de pedra, van anar delimitant el perímetre de la fortalesa.
Ara, quatre campanyes després, la planta del castell de Montagut ja és ben visible. De fet, aquesta primavera els arqueòlegs han acabat d'excavar-ne l'antiga sala principal. Era un espai rectangular diàfan, d'uns 14 metres de llargada per 5 d'amplada, adossat a la torre. L'arrencada de dos arcs -que es conserva als murs- certifica el sistema amb què se n'aguantava la coberta, que com precisa Llinàs, "al seu damunt segurament tindria una mena de terrassa amb merlets".
A més de definir el castell, els arqueòlegs també han fet troballes relacionades amb la vida quotidiana de la fortalesa. La gran majoria, trossos de ceràmica. Aquella més tardana -dels segles XIII i XIV- s'ha localitzat sota les capes de terra que cobrien la sala principal; i la que fa referència als inicis del castell, a l'interior de la torre.
"La planta baixa no tenia accés directe perquè no hi havia una porta a peu pla, i durant els segles X i XI es va fer servir com a abocador", explica l'arqueòleg. Entre d'altres, aquí s'hi van trobar fragments d'olles, de cassoles o de gerres. Però també peces menys habituals, com un flabiol d'os treballat o trossos de ceràmica de procedència islàmica.
Modest... i desconegut
El director de les excavacions explica que l'origen del castell de Montagut es remunta al segle X. En un principi, sobre el turó s'hi erigia una torre de guaita. Amb l'arribada del feudalisme, però, el conjunt ja es va convertir en un castell termenat -és a dir, amb jurisdicció- que va perdurar fins al segle XIV. "Malauradament, però, no es conserva gaire documentació escrita sobre la seva història", precisa Joan Llinàs.
De fet, la primera referència precisa sobre el castell de Montagut data de l'1 de desembre del 1284. És aleshores quan el cavaller Berenguer Ros ven a Bernat de Peratallada el 'castrum de Monte Accuto', situat a la parròquia de Llagostera, amb tots els seus masos, terres, possessions i drets. I més endavant, el 26 de maig del 1330 -ja al segle XIV- la fortalesa passa a mans d'Ot de Montcada, a qui el rei Jaume II havia donat la senyoria de Llagostera l'any 1324.
L'arqueòleg d'Atri Cultura i Patrimoni explica que aquests documents certifiquen que el castell de Montagut tenia jurisdicció pròpia, tot i que se'n desconeixen els límits del terme. "En tot cas, però, va ser un castell més aviat modest, tot i que en un principi tenia una importància estratègica innegable, perquè des d'aquest punt permetia controlar molt de territori", precisa Joan Llinàs.
Ara, l'arqueologia ha permès aportar llum sobre com era l'estructura d'aquest recinte fortificat. Però encara queden molts interrogants per respondre. "Ara, gràcies a les diferents campanyes, tenim més elements que ens permeten conèixer a grans trets la història del castell i la seva funció; però ens falten tots aquells relacionats amb qui hi vivia i quins senyors va acollir", precisa el director de l'excavació.
"El més probable és que qui ocupés el castell, primer en nom del comte de Barcelona i després del rei, estigués acompanyat per un personal bàsic", explica Llinàs. "Perquè des d'aquí no tan sols es controlava el territori, sinó que també s'administrava una part del terme", hi afegeix. Museïtzar les restes
Després de la d'aquest 2024, les campanyes d'excavacions al castell de Montagut de Llagostera s'allargaran encara dos anys més. El que es farà serà excavar un sector que encara queda per explorar (on hi ha una antena de comunicacions en desús, que es desmantellarà) per veure si a sota hi apareixen vestigis d'alguna construcció vinculada al jaciment.
En paral·lel, l'Ajuntament de Llagostera està treballant per museïtzar l'espai. Aquí les accions es divideixen en dues línies de treball: per una banda, consolidar i restaurar les restes per evitar que es degradin; i per l'altra, fer-les visitables.
El regidor de Cultura de Llagostera, Adrià Guinó, explica que el consistori ja ha engegat els tràmits per modificar el POUM per segregar la finca on hi ha el castell i municipalitzar-la. "Com que els terrenys no són titularitat de l'Ajuntament, l'única cosa que hem pogut fer fins ara són actuacions d'urgència per garantir la preservació del castell", precisa el regidor.
Un cop el jaciment sigui públic, Adrià Guinó avança que l'objectiu serà adequar l'entorn i facilitar l'accés amb seguretat als visitants. "L'interès per conèixer el castell de Montagut hi és, com ho demostren les visites guiades que hem anat fent cada vegada que hi ha hagut campanyes d'excavació", conclou.
Joan-Lluís Lluís defensa el paper del català repassant els atacs que rep arreu dels Països Catalans
Publicat per Redacció
Organitzada per la CUP-Alternativa per Llagostera, i amb la puntualització que l’acte no s’emmarcava dins la precampanya electoral (estava prevista de feia mesos), va congregar una quarantena de persones.
Joan-Lluís Lluís va defensar el paper del català, i de totes les llengües, per a la preservació de la diversitat cultural, i va fer un repàs amè de la situació de la llengua i dels atacs que rep arreu dels Països Catalans, posant èmfasi en l’exemple de la substitució lingüística patida a la Catalunya Nord ─així com la importància, al Principat, de defensar la seva vehicularitat plena.
La Llibreria Sureda va col·laborar amb l’acte, amb la venda de diversos títols de l’autor.
La migració del telèfon fix al mòbil
Publicat per Informàtica Llagostera
Un dels principals temors associats amb la migració del telèfon fix al mòbil és la possibilitat de perdre el número telefònic que s'ha utilitzat durant anys. Aquesta preocupació és encara més rellevant avui en dia, especialment amb la baixa progressiva del servei d'ADSL.
Però gràcies als avanços tecnològics com la portabilitat del número, aquesta preocupació ja no és un obstacle. A Informàtica Llagostera, facilitar la transició dels nostres clients és una prioritat. Amb el servei de portabilitat del número, assegurem que els clients puguin conservar el seu número de telèfon fix mentre es migren cap a un dispositiu mòbil, garantint una transició sense interrupcions ni pèrdua de contacte amb clients, familiars o amics.
Perquè fer la portabilitat quan abans millor
És important destacar la importància de dur a terme la portabilitat del número el més aviat possible en el procés de migració. Fer la portabilitat de manera immediata us permetrà continuar connectats sense cap interrupció en el servei. A més, a Informàtica Llagostera, estem aquí per guiar els nostres clients en cada pas del procés de migració, assegurant-nos que tot es realitzi sense contratemps.
Tarifes econòmiques per a tothom
Entenent les necessitats variades dels nostres clients, a Informàtica Llagostera oferim dues tarifes econòmiques adaptades a diferents usuaris. Ja sigui que es tracti d'un ús personal o professional, disposem d'opcions que s'ajusten a les necessitats de cada client. Podreu escollir entre l’opció de portar el fix com un mòbil o bé tenir-lo a casa connectat amb el mateix aparell.
Els Crims a Reremur omplen la biblioteca de Llagostera
Publicat per Marc Sureda
La presentació ha anat a càrrec de Josep Maria Codina.
Els crims perpetrats rere el mur, s'esdevenen en tres moments històrics diferents. De la repressió de la postguerra a l'actualitat, passant per la tèrbola atmosfera de finals dels cinquanta, on convivien els deliris nacionalcatòlics de les Santes Missions franquistes amb la Bodega Ramiro, una taverna oberta a totes les desinhibicions del turisme. Crims a Reremur és una vibrant reivindicació de la memòria històrica a ritme de novel·la negra editada per Edicions Cal·lígraf que trobareu a la venda a la Llibreria Sureda.
Tot i mantenir els 52 indicadors, enguany els avaluadors han establert nous criteris entre ells la publicació íntegre dels decrets d’alcaldia amb la corresponent anonimització de les dades de caràcter personal. Aquest fet ha fet baixar la puntuació i perdre el 100% de compliment als 4 únics ajuntaments de les comarques gironines que fins ara complien amb el 100%, entre ells Llagostera. El Segell InfoParticipa a la qualitat i la transparència de la comunicació pública local és una certificació que atorga la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) a partir de les avaluacions anuals dels webs i dels portals de transparència dels ajuntaments, consells comarcals i diputacions de Catalunya.
L'acte d'entrega dels guardons va tenir lloc ahir a la tarda, a la sala d'actes del Rectorat de la UAB. Va recollir el guardó el regidor de Comunicació, Adrià Guinó.
La llagosterenca Assumpta Amat guanya el Concurs de Rafafia de Campllong
Publicat per Marc Sureda
2.300 persones participen en l’Oxfam Intermón Trailwalker 2024 amb l’objectiu de lluitar contra la pobresa i la crisi climàtica
Publicat per Marc Sureda
Un any més l'Ajuntament de Llagostera ha posat a disposició dels organitzadors el local polivalent on una vintena de voluntaris del municipi donaran suport als participants.
Un total de 200 equips han pres la sortida aquest dissabte des d'Olot en les dues modalitats més exigents a nivell físic: les de 100 km i 55 km. Al llarg del cap de setmana recorreran, caminant o corrent, la Via Verda que uneix aquesta localitat amb Sant Feliu de Guíxols i Girona respectivament. Els que realitzen la distància de 100 km han de cobrir en un màxim de 32 hores el recorregut, que també passa pels municipis de Les Preses, La Vall d’en Bas, Sant Feliu de Pallerols, les Planes d'Hostoles, Amer, Anglès, Bescanó, Salt, Girona, Cassà de la Selva, Llagostera i Santa Cristina d'Aro. Per la seva banda, els participants en la modalitat de 55 km han de fer en un màxim de 16 hores el recorregut (el mateix fins a Girona).
Uns altres 100 participen el diumenge a la marxa de 10 km, una modalitat més assequible per a tothom i pensada especialment per a famílies i grups d'amics que volen viure una experiència solidària i també lúdica. Santa Cristina d´Aro serà l´escenari de la sortida, mentre que Sant Feliu de Guíxols acollirà l´arribada.
Del total d'equips, el 75% s'han format en entorns corporatius, fet que consolida el Trailwalker com a esdeveniment idoni per fomentar el treball en equip. La participació femenina segueix la tendència a l'alça de les darreres edicions i s'ha situat aquest any al 55%. Una experiència immersiva i altres sorpreses
Al llarg del recorregut, les persones que participen al Trailwalker poden comprovar l’impacte que té el seu esforç. Els equips es troben amb uns cartells que els conviden a escoltar el testimoni de dues persones que reben suport d'Oxfam Intermón i del personal de l'organització que treballa a les comunitats. Una proposta auditiva explica la problemàtica amb l'aigua a una regió del centre de Kenya a causa de la crisi climàtica i les solucions que aporta Oxfam Intermón. La història es divideix en nou peces breus que també poden escoltar les persones de suport de cada equip als punts de control.
Un dels testimonis que podran escoltar els participants és el d'Abdia Ibrahim, del comtat d'Isiolo, a Kenya: “Ara puc gaudir d'aigua neta i segura per beure i cuinar sense témer per la salut dels meus fills i filles, ja que ens donen productes per potabilitzar l’aigua i tancs d’emmagatzematge que ens permeten tenir aigua neta a casa durant més d'una setmana. A més, la possibilitat de banyar-nos diàriament és inigualable. Estàvem patint molt sense aigua”. A més, a la meta de Girona es podran veure i tocar algunes de les solucions que planteja l'organització per garantir l'accés a aigua potable. A la meta de Sant Feliu hi haurà diverses sorpreses, entre les quals hi ha una piscina de boles, perquè les persones participants, les seves famílies i el públic que acudeixi a animar puguin acabar l'experiència d'una manera lúdica.
L'Oxfam Intermón Trailwalker ha comptat un any més amb Edurne Pasaban com a ambaixadora. Tot i que no ha pogut ser present perquè es troba precisament a Kenya, l'alpinista ha fet arribar un missatge d'ànim als equips. A més, l'activista mediambiental Jon Kareaga participa a la prova, completant la distància de 55 km al costat del seu equip.
Una prova que ‘enganxa’
El Trailwalker és un desafiament que ‘enganxa’ moltes persones, motivades pel repte esportiu, per viure una experiència amb amistats i/o col·legues de treball o per estar vinculat a una causa solidària. En aquesta edició, l'organització ha decidit reconèixer aquelles persones que han repetit 10 o més vegades: Miguel Ángel García Purificación, la persona amb més Trailwalkers a les seves cames –supera la quinzena- amb el seu equip REUS SOLIDARI; Nicolau Municio, un dels veterans per edat i per participacions en el Trailwalker; Xavier Sant Riambau, Joan Ramón Caldés i Jordi Espert i Ferrer, Trailwalkers que fan llegenda participant tots ells en equips corporatius de Banc Sabadell; José María Comanu Lluch, també una llegenda de Caixa Popular; i un equip sencer, ELS ANGELS, format per Baldo Salvatella i Guilà, Jaume Blasco Carrau, Carles Curto Castro i Alex Ferrero Escudé, que ha repetit fins a deu cops. Aquests ‘Oxfam Trailwalker LEGEND’ han rebut una medalla de reconeixement en el moment de la sortida. A més, també s'ha lliurat un reconeixement amb forma de gota a l'equip BSZ Los Zafirs, el que més fons ha recaptat aquest any, i un altre a Banc Sabadell, l'empresa que més equips ha sumat.
L'objectiu: quilòmetres per aigua
Des del 2011, quan va tenir lloc la primera edició d'aquesta marxa solidària a Espanya, han participat a la prova gairebé 30.000 persones i s'han recaptat més de 8 milions d'euros per lluitar contra les conseqüències que l'emergència climàtica està tenint sobre els més vulnerables. A la passada edició, van participar més de 1.500 persones i es van recaptar més de 317.000 euros.
Participar a l'Oxfam Intermon Trailwalker és formar part del moviment global d'Oxfam contra la pobresa i la injustícia climàtica. La prova s'ha celebrat a nou països (Hong Kong, Corea del Sud, Índia, Austràlia, Nova Zelanda, Bèlgica, França, Gran Bretanya i Espanya) amb un mateix objectiu: fer front a les emergències humanitàries causades pel canvi climàtic com ara inundacions o sequeres.
Les persones que hi participen caminen contra la pobresa i la crisi climàtica, que ja té efectes evidents també al nostre entorn. N'és una prova l'emergència per sequera declarada a Catalunya. La recaptació de l'Oxfam Intermon Trailwalker es destina a projectes nous que permeten una vida digna a les persones més afectades pels efectes del canvi climàtic. En 30 anys, els desastres relacionats amb el clima s'han triplicat: sequeres, inundacions, tornados i huracans canvien les vides de milions de persones, dificultant l'accés a aigua potable. L'accés a aigua potable per beure, cuinar i rentar-se és essencial per a la vida i per evitar que es propaguin malalties com el còlera i la diarrea. Sense aigua neta s'accentuen els nivells de desnutrició, que ja són greus als països on Oxfam Intermón treballa. La manca d'accés a aigua potable fa que milions de persones visquin en la pobresa i que milers de dones i nenes hagin de caminar cada dia molts quilòmetres per anar a buscar aigua, de manera que no poden fer altres activitats com anar a escola o cultivar més aliments, cosa que perpetua les situacions de desigualtat i la pobresa. La recaptació d’aquesta edició de l?Oxfam Intermón Trailwalker servirà, per exemple, per facilitar kits d’higiene familiar, latrines d’emergència i fonts d’aigua potable a poblacions vulnerables d’Àfrica, Àsia i Amèrica Llatina. Sostenibilitat
A Oxfam Intermon Trailwalker apostem de forma clara per la sostenibilitat, buscant que el nostre esdeveniment tingui el menor impacte al territori. Entre altres coses, calculem la petjada de carboni per tal de conèixer en quins aspectes hem de treballar de cara a la reducció d’aquest impacte. En aquest document exposem què estem fent en aquest sentit i, a més, hem elaborat una guia de bones pràctiques sostenibles per a les persones que hi participen.
Un home deixa anar quatre gossos a dins d'una colonia de gats i provoca la mort d'una gateta que es recuperava d'una operació
Publicat per Redacció
La Policia Local de Llagostera intenta identificar un home que la nit de diumenge a dilluns va provocar la mort d’una gata deixant anar uns gossos a dins del lloc on es recuperava d’una operació d’esterilització.
L’home, tapat amb un buf i una gorra, va quedar enregistrat per les càmeres de seguretat d’una finca privada on va entrar-hi deixant anar 4 gossos que estaven lligats. Seguidament el presumpte autor s’hauria dirigit fins una colònia de gats i hauria entrat a dins amb els gossos. A l’interior hi havia la Perla, una gateta de només 7 mesos, que es recuperava d’una operació d’esterilització. El desenllaç d’aquesta macabre història ha acabat amb la mort de la Perla, tal i com ha denunciat al seu perfil d’Instagram l’Associació Gats 108.
Els fets han estat posats en coneixement de l’Ajuntament. La Policia local està analitzant les imatges captades per tal de poder identificar l’autor d’aquesta atrocitat. El Codi Penal preveu penes de 12 a 24 mesos de presó per la mort d’un animal domèstic.
Crims a Reremur, que es presentarà el dimecres 10 d’abril a la Biblioteca Julià Cutiller, és “una ficció sobre la memòria històrica a ritme de novel·la negra” on apareixen personatges i establiments perfectament identificables amb personatges i establiments llagosterencs. La novel·la Ocells de neu, la presentació de la qual serà el dijous 2 de maig (també a la Biblioteca Julià Cutiller), és “el retrat del cacau mental d’una generació”: una història d’amors i de dols que recorre la geografia catalana i la ciutat de Lisboa amb una veu narrativa molt particular.
Les dues novel·les es poden trobar a totes les llibreries i es presentaran a diversos municipis del país. Durant la tarda de la diada de Sant Jordi, els autors compartiran una parada a la plaça Catalunya de Llagostera per signar-ne exemplars.
