Va fer compatible la seva professió amb l’impuls i participació en diverses entitats com el Centre d'Estudis Llagostera, la Creu Roja de Llagostera, l'Hospital, el Casino Llagosterenc, el Club d'Escacs Domingo Pascual Carbó o la Unió Esportiva Llagostera. També va entrevistar diversos llagosterencs a la ràdio local per a contribuir al que ell anomenava ”universitat de poble”, que fomentés la cultura al municipi, que era una qüestió que li va preocupar tota la vida.
I algunes nits pintava o feia escultures amb diverses tècniques, al principi utilitzant les mateixes receptes. En aquest món d’experimentació les cares hi tenen un lloc predominant, i una de les seves obres més destacades possiblement és el quadre que va portar a l’exposició que va fer a Gernika el 2005 amb Josep Perpinyà i Lluís Bosch Martí. També és l’autor de tres reculls de poesia i d’una col·lecció d’exemplars del Quixot. I amb la seva dona, Maria Gifré, ha fet donacions per enriquir institucions com el Museu del Cinema de Girona o l'Arxiu Històric de Cardona.
No puc estar-me de d’explicar que vaig tenir la sort de conèixer-lo per a escriure el llibre Sense recepta. Van ser unes cinquanta hores fascinants d’entrevista o de conversa, com es digui. Fa dues setmanes el vaig anar a veure. Sempre m’havia dit que deixés de fumar, i aquell dia li vaig dir que ho havia fet. Ja tenia dificultats per a moure’s. Amb un somriure murri es va aixecar i se’n va anar a obrir un armari. Em va dir que ja feia temps que no receptava medicines però que em volia receptar una ampolla de vi per a celebrar-ho aquell mateix dia.
Miquel Codolar
Periodista
Comentaris (5)