ELPOLLTV

La formació ha publicat a través de les seves xarxes socials un vídeo del seu cap de llista, Jordi Casas, parlant clar dels possibles pactes postelectorals.

En un escenari en què la CUP-Alternativa per Llagostera surt amb l’objectiu de guanyar però no veu fàcil una majoria absoluta, el cap de llista de la formació Jordi Casas manifesta que “volen parlar ben clar”. “Perquè podem i perquè pensem que caldria que tothom ho fes”, afirma en clara al·lusió a Junts i ERC. La CUP-Alternativa per Llagostera, que és al govern local des de 2019 fruit del pacte de mandat amb ERC, ha publicat a través de les seves xarxes socials un vídeo on detalla el seu posicionament sobre els possibles pactes després del 28 de maig.

Explicitant que no es tracta de cap qüestió personal vers els integrants del PSC local (amb qui diu que tenen bona relació), i fent referència al posicionament de l’ANC instant les candidatures independentistes a comprometre’s a no pactar amb aquest partit, manifesta que “en un poble clarament independentista com ho és Llagostera, sense circumstàncies locals que excusin pactes estranys, pensem que els 3 partits majoritaris hauríem de ser capaços d’entendre’ns i no hipotecar la defensa de la sobirania i dels drets nacionals”. Els motius esgrimits per a aquest compromís són el paper del PSC els darrers anys en la negació del dret a l’autodeterminació, el seu aval al 155, el paper en la repressió a l’independentisme i l’assumpció de l’espanyolisme cultural. També la defensa de posicionaments que, segons el candidat, “situen el PSC més a la dreta que mai”.

Per altra banda, Casas explica que, tot i que Junts asseguri que si els actuals socis de govern sumen tornaran a pactar, no hi ha res segur: “La CUP-Alternativa tornarem a presentar un programa molt ambiciós. I un cop sapiguem resultats, les possibilitats d’aplicar el programa seran l’únic que ens mourà”. En aquest sentit, el cap de llista expressa la voluntat de governar i assumir responsabilitats, però també la possibilitat de quedar a l’oposició si les condicions no es donen o si es produeix un pacte alternatiu que no els inclogui.

Esquerra Llagostera ha presentat les persones que formaran part de la candidatura republicana per les properes eleccions municipals del mes de maig. El cap de llista republicà, Eduard Diaz, encapçalarà una llista “de gent meravellosa, amb molta energia, amb perfils molt diferents però amb un objectiu comú que és fer de Llagostera un lloc millor”.

Durant l’acte celebrat aquest diumenge a la Plaça Catalunya de Llagostera que ha congregat més de dues-centes persones, s’ha presentat a les tretze persones que aniran al capdavant de la candidatura, així com les deu persones suplents. Entre la llista de titulars destaca l’experiència de persones que ja han estat a govern, com l’actual alcalde, Antoni Navarro (13), la regidora d’educació, jovent i esports, Sílvia Fà (4) o la regidora de salut i neteja viària, Glòria Malagón (6), amb cares noves, com la número 2, l’economista Lorena Quiñones, l’historiador i professor Dani Daunis (3), el jove Aniol Vinyoles, molt vinculat al teixit associatiu local (5) o l’investigador i professor universitari, Josep Barba (7).

El cap de llista de la candidatura, Eduard Diaz, ha manifestat que “a la nostra societat hi ha molt de talent i això és el que ens fa falta. Necessitem gent que pensi diferent, que no li agradin les respostes de sempre”. En aquest sentit, Diaz ha destacat que “nosaltres hi som per transformar les coses. Quan hi som, i ho estem demostrant a govern, passen coses, el poble avança en fronts en què portàvem molts anys aturats, perquè no volem excuses, sinó resultats”.

Un equip preparat per seguir treballant pel futur de Llagostera

La llista d’Esquerra Republicana a Llagostera, encapçalada per Eduard Diaz, historiador, autònom dedicat a l’àmbit del disseny web i la imatge digital, i actual regidor del consistori llagosterenc, comptarà amb les següents persones:

1. Eduard Diaz

2. Lorena Quiñones

3. Dani Daunis

4. Sílvia Fà

5. Aniol Vinyoles

6. Glòria Malagón

7. Josep Barba

8. Anna Cortés

9. Carlos Serrano

10. Lidia Marzo

11. Carles Gelada

12. Jana Font

13. Antoni Navarro

Suplents: 1. Marta Sanchez

2. Ricard Pulido

3. Assumpta Amat

4. Salva Malagon

5. Montse Albertí

6. Xevi Puyol

7. Berta Guinó

8. Mireia Puigdemunt

9. Marga Noguera

10. Berto Ventura

El poeta Enric Casasses ha estat l’encarregat d’obrir la programació de la tercera edició del Festival Arrima’t de Llagostera. L'autor d'una obra genuïna i inclassificable ha ofert prop de dues hores de recital d’algunes de les seves poesies, a l’espai Cultural de la Casa de les Vídues.

Casasses va rebre el Premi Nacional de Cultura de Literatura l’any 2012, en reconeixement a la seva trajectòria, i el 2020 el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes.

Seguidament va qeudar inaugurada l'exposició "Un pati al cap", de Manuel Moranta, que es podrà visitar a la Sala de Can Roure, fins al 15 d'abirl.

El Festival Arrima’t inclou una desena d’activitats diverses per apropar, la poesia a la ciutadania en totes les seves múltiples vessants i per a totes les edats. Els actes tindran lloc en els diferents espais culturals de Llagostera fins al 23 de març.

Podeu consultar la programació aquí.

Fins al 19 de maig es presenten dotze propostes que donen a conèixer els projectes en què estan treballant els músics del panorama català.

El cicle «Els concerts dels divendres» de la Casa de Cultura de la Diputació de Girona presentarà aquest 31 de març, el duo Arar, format per Marina Tomàs i Maria Cruz, amb el treball Simulacres, un disc amb cançons purament instrumentals que tracten de la superació vital que comporta el propi viure, i de les diverses maneres d’encarar els reptes que ens ofereix el camí. També en l’àmbit de la música d’arrel Guillem Ballaz presenta el 17 de març Substrat, un disc i un directe basat en antigues cançons catalanes de pandero quadrat (gran part de les quals, inèdites), tonades de bressol i fragments de danses i melodies.

La pianista natural de Sarrià de Ter, Meritxell Noguer (1993), estrenarà el 5 de maig a les comarques gironines Ressonance, un àlbum que engloba tres veus diferents de la història de la nostra cultura i que reflecteix com pot arribar a ser de diversa la música.

La programació també inclou una proposta d’orgue amb Mar Vaqué (Tarragona, 1994), que presentarà el 24 de març el recital La primavera i les seves llunes, un programa amb obres de Bach, Schumann i Vierne que culminarà amb dues improvisacions sobre els curtmetratges El viatge a la lluna, de George Méliés, i La joia de viure, d’Hector Hoppin i Anthonny Groos. El Quartet Vivancos interpretarà el 14 d’abril Oratio, una obra del compositor Bernat Vivancos (Barcelona, 1973) dedicada al quartet.

El cicle, que s’allargarà fins al 19 de maig, inclou concerts de diferents estils i gèneres. Trio Tico (el 21 d’abril) el formen tres músics de nova fornada, amb un background de diferents estils que van del jazz al funk, el flamenc o la música llatina. El seu repertori és festiu i amè, interpreten cançons de diferents estils en clau de ritmes flamencs amb arranjaments i harmonitzacions jazzístiques.

Com ja és habitual, el cicle inclou un dels grups del festival Girona a cappella, en aquest cas, Música Nua (el 19 de maig), un quartet vocal que neix de la trobada en l’espai-temps de quatre cantants amb trajectòries molt extenses però ben diferents i amb un punt en comú: compartir el pur gaudi de l’experiència vocal a cappella. El formen Alba Bosch, Glòria Garcés, Eduard Mas i Joan Rigat.

El cicle va comença el passat divendres 3 de març de Blast, del músic i compositor garrotxí Grabu. Un àlbum que arriba per consolidar-se com un dels projectes de jazz més avantguardistes del panorama català en el qual l’artista ha barrejat el jazz més clàssic amb sons d’una clara influència electrònica i urbana.

I la saxofonista, cantant i compositora Eva Fernández va actuar el 10 de març, acompanyada del guitarrista mallorquí Josep Munar. La vocalista Maria Teresa Noguera va presentar La pell del mar, amb un repertori eclèctic que transportà el públic d’un ambient fosc d’una jazz cava a l’alegria dels carrers del Brasil o la melancolia de la música francesa.