ELPOLLTV

Dic11112026

Back Estàs aquí:Inici Notices

Notícies

Els Mossos d'Esquadra han detingut dotze persones -vuit homes i quatre dones- entre 20 i 48 anys en quatre operatius independents entre el Gironès i la Selva contra el tràfic de drogues. En concret, la policia ha desmantellat en tres dies quatre cultius de marihuana amb prop de 1.400 plantes i més de 70 quilos de cabdells. Tres de les plantacions es trobaven en habitatges i una altra en un annex d'una nau industrial de Llagostera i tots ells també tenien la llum punxada. Un dels operatius va ser a primera hora del matí del dia 3 de novembre a Lloret de Mar a partir d'una investigació que es va iniciar el mes de juliol i que va acabar amb l'entrada i escorcoll d'una casa en una urbanització de Lloret.

Un cop a dins, els Mossos van intervenir 410 plantes de marihuana al garatge, i en un magatzem del costat hi van trobar una bossa amb 775 grams de cabdells de marihuana. Els agents van detenir un home de 43 anys i una dona de 37. Cap dels dos tenia antecedents i van passar l’endemà a disposició del jutjat en funcions de guàrdia de Blanes. El dispositiu va comptar amb agents dels Mossos de Seguretat Ciutadana, d'Investigació Bàsica de Blanes, agents d'ordre públic de l'ARRO i el suport de la unitat de drons (UDRON).

Una segona actuació es va fer l'endemà en un habitatge d'Anglès a partir d'una investigació dels Mossos de Santa Coloma de Farners. En l'entrada i escorcoll es van trobar 200 plantes de marihuana en diferents estats de creixement i es va detenir un jove de 23 anys sense antecedents i, posteriorment, un segon implicat de 31 anys, aquest sí amb antecedents.

La intervenció més destacable es va produir el dia 5 de novembre en un magatzem annex a una nau industrial a Llagostera. En aquest operatiu dut a terme per la Unitat d'Investigació Bàsica dels Mossos de Girona es van detenir tres homes de 24, 25 i 29 anys i una dona de 32. A més, els agents van intervenir 524 esqueixos de marihuana i 66,5 quilograms de cabdells. L’actuació és el resultat de la investigació iniciada arran de les sospites detectades a principis d’octubre. El dispositiu es va dur a terme amb agents de la Unitat de Seguretat Ciutadana i la Unitat d’Investigació d’aquesta comissaria, i va comptar amb el suport de l’ARRO i l’UDRON.

Poques hores més tard d'aquesta intervenció, els Mossos van ser alertats per la Policia Local de Maçanet de la Selva d'una activitat sospitosa en una casa de la localitat. En arribar-hi, els policies van localitzar quatre persones i van comprovar que se sentia una forta olor de marihuana des de l’exterior. Davant d’aquests fets, els Mossos van demanar una ordre judicial d’entrada i registre mentre custodiaven l’habitatge. Unes hores més tard, agents de la Unitat d’Investigació i de Seguretat Ciutadana hi van poder accedir, amb el suport de l'ARRO i de la unitat de drons.

Un cop a dins, els agents hi van trobar 245 plantes de metre i mig d’alçada i prop de tres quilos de cabdells de marihuana. Per altra banda, la companyia elèctrica va poder xifrar la defraudació de l’energia no facturada en 8.358 euros. Els agents van detenir, en el lloc dels fets, tres homes de 20, 23 i 48 anys i una dona de 23 anys. Excepte l’home més jove, tots tenen antecedents.

La segona edició del Romanyam, el Mercat Gastronòmic i Artesanal de les Gavarres, ha tancat amb un balanç molt positiu després de la jornada celebrada aquest dissabte, 7 de novembre, a Romanyà de la Selva. L’ampliació de les zones i els espais del mercat i la incorporació de l’Ajuntament de Calonge i Sant Antoni a l’organització han marcat aquesta edició, que ha reforçat la proposta de donar a conèixer els productes, el patrimoni i els valors del massís.

El mercat ha aplegat una vintena d’estands de vins, mels, formatges, oli i artesania de quilòmetre zero de l’entorn de les Gavarres. L’espai gastronòmic ha completat l’oferta amb tastets i servei de restauració, amb esmorzars i dinars a càrrec de restaurants i associacions del territori i plats elaborats amb productes de proximitat.

L’ampliació dels espais ha permès donar més cabuda a una programació que ha combinat gastronomia, cultura, activitats familiars i descoberta de la natura. Les visites i sortides guiades, la ruta literària dedicada a Mercè Rodoreda, els tallers sobre la vida a la prehistòria a l’entorn del dolmen de la Cova d’en Daina, els jocs tradicionals i el vermut aromàtic han ofert diverses maneres d’apropar-se a la riquesa de les Gavarres. La música en directe ha completat la jornada.

La creació artística també hi ha tingut un espai amb la segona edició del Concurs de Pintura Ràpida de Romanyà, dedicat a la memòria de l’artista Néstor Sanchiz i centrat en el paisatge i l’encant del nucli.

Reconeixement a la recerca, el patrimoni i el compromís amb les Gavarres

En el marc del Romanyam, l’església de Sant Martí ha acollit el lliurament dels Premis Les Gavarres 2026, que reconeixen la recerca i la contribució a la preservació i divulgació dels valors del massís. El XXXVI Premi Joan Xirgo, dotat amb 5.000 euros, ha distingit el projecte «Les inscultures megalítiques del massís de les Gavarres: recerca, estudi i documentació», de Xavier Niell Ciurana i Marc Cornellà Massó. La proposta vol aprofundir en el coneixement d’aquest patrimoni i contribuir a conservar-lo i divulgar-lo. En aquesta edició s’hi han presentat dotze projectes, una de les participacions més altes del guardó.

El XXX Premi Cirera d’Arboç ha reconegut el voluntariat de la Creu Roja a Girona per la seva contribució durant l’emergència de l’incendi de les Gavarres. Per la seva banda, el VII Premi Assumpta Fabré Dachs ha distingit el treball de recerca de Batxillerat «Anàlisi de les fonts vinculades a Calonge», de Sergi Viader Castaño, alumne de l’Institut Puig Cargol.

El balanç d’aquesta segona edició reforça el Romanyam com a punt de trobada entre productors, artesans, restauradors, entitats i públic, amb les Gavarres com a fil conductor. La iniciativa està organitzada pels ajuntaments de Santa Cristina d’Aro, Llagostera i Calonge i Sant Antoni, l’Associació de Veïns de Romanyà de la Selva i el Consorci de les Gavarres de la Diputació de Girona.

Properament es farà una reunió de valoració i es començarà a preparar la tercera edició.

Dijous, 05 Novembre 2026 11:32

Obres a la carretera de Sant Grau

Publicat per
La Diputació de Girona durà a terme treballs de millora del ferm a la carretera GIP-6821, entre el trencant de Selva Brava i l’inici de la urbanització de Sant Grau. Les obres comportaran restriccions de circulació durant els dies laborables.

La carretera de Sant Grau (GIP-6821), integrada a la xarxa viària de la Diputació de Girona, serà objecte de treballs de millora del paviment entre el 9 de novembre i el 4 de desembre. Les actuacions se centraran en el tram comprès entre el trencant de Selva Brava i l’inici de la urbanització de Sant Grau.

Per facilitar l'execució dels treballs, la carretera estarà tallada al trànsit els dies laborables, de 9 a 13 h i de 14 a 17 h.

Els talls de circulació seran puntuals i s'aplicaran únicament als trams on s'estiguin executant les obres cada jornada. Les restriccions estaran degudament senyalitzades per informar els conductors.

Es recomana als usuaris habituals d'aquesta via que tinguin en compte els horaris dels talls i planifiquin els seus desplaçaments mentre durin els treballs.

Les Tapes Varanes tornen aquest mes de novembre a Llagostera amb una nova edició que permetrà gaudir de la gastronomia local amb una tapa i una beguda per 3,50 euros.

La iniciativa es durà a terme tots els dijous de novembre als establiments participants, que oferiran propostes gastronòmiques variades. En aquesta edició, el Bar La Canyera hi participa amb la truita de patates; el Bar Restaurant El Passeig, amb bombes de patata i pulled pork amb salsa de mostassa; Can Cassoles de Sempre, amb la coca Lalala; el Casino Llagosterenc, amb la coixinha; Entre Terres, amb iogurt fresc de pastor; La Bodegueta, amb el bao Costa Brava; La Pedra, amb mandonguilles d’ibèric i angus amb trompetes i coco, i el Plan B, amb el bao kakuni.

Les persones que hi participin podran recórrer els diferents locals, tastar les seves propostes gastronòmiques i aconseguir segells al llibret de la campanya.

A més, amb un mínim de sis segells de diferents establiments, es podrà participar en el sorteig d’un lot de productes valorat en 150 euros. Per fer-ho, caldrà emplenar correctament el llibret i lliurar-lo abans del divendres 4 de desembre de 2026 a l’Oficina de l’Estació (passeig Romeu, 4B), de 9 a 14 h, o bé a qualsevol dels establiments participants.

L’edició de novembre també permetrà votar la tapa preferida. La proposta que obtingui la puntuació més alta serà proclamada «Millor Tapa Varana novembre 2026».

Els llibrets es poden aconseguir a partir del 2 de novembre als establiments participants, a l’Oficina de l’Estació i al Servei d’Atenció Ciutadana (SAC).

Les Tapes Varanes són una oportunitat per descobrir les propostes dels establiments locals i gaudir de la gastronomia de Llagostera.

Llagostera va acollir aquest passat cap de setmana la primera edició de l’Oktober Llagostera, una nova proposta que va comptar amb una bona acollida, organitzada per la Comissió de Festes. 

La jornada va incloure els concerts de Rumberts i del DJ Kobit, a més d’una oferta gastronòmica amb food truck.

Amb motiu de la diada de Tots Sants, aquest diumenge 1 de novembre hi haurà ambientació musical en directe, d'11 a 13 h, al cementiri municipal.

En homenatge als difunts les persones que demà visitin el cementiri municipal podran agafar un clavell que trobaran a l’entrada.

Aquest diumenge, 25 d’octubre, va tenir lloc el dinar de la Setmana de la Gent Gran, que no es va poder celebrar en la data prevista a causa de la pluja.

Després del dinar, els assistents van gaudir d’una estona de ball amenitzada per JMusic.

Diumenge, 25 Octubre 2026 08:05

Llagostera corre per les mames

Publicat per
Llagostera ha participat aquest dissabte en una nova edició de «Corre per les mames», una iniciativa solidària que s’ha celebrat simultàniament a 24 localitats gironines i del Maresme on la Fundació Oncolliga Girona té delegació. Al municipi, la proposta ha comptat amb la col·laboració del G.E. Bell Matí.

Com en les edicions anteriors, la convocatòria proposava completar recorreguts d’entre 5 i 10 quilòmetres, corrent o caminant. Un format obert que facilita la participació de persones de totes les edats, famílies i grups d’amics.

Segons l’organització, l’activitat va més enllà de l’esport i vol fer visible el compromís col·lectiu amb les dones que conviuen amb un càncer de mama.

La celebració simultània en diferents poblacions també posa en valor la tasca de les delegacions locals d’Oncolliga i la implicació del teixit associatiu de cada municipi.

L'Associació per a la Recuperació de la Memòria Històrica de Llagostera fa una crida pública per localitzar els familiars de les 510 persones afusellades pel franquisme entre el 1939 i el 1945 enterrades al cementiri vell de Girona i reclamar l'obertura de les fosses comunes. La presidenta de l'associació, Teresa Mur, ha detallat que han demanat col·laboració als ajuntaments de la demarcació per poder trobar els descendents i unir esforços per aconseguir que es recuperin les restes, s'identifiquin per l'ADN i es tornin les despulles per fer enterraments "dignes" a les víctimes. També han presentat un estudi "inèdit" elaborat per Joan Roura que, creuant dades d'arxiu, fa "un supòsit" sobre la ubicació de les víctimes a les fosses.

Una lluita a contrarellotge per recuperar les despulles de les 510 persones afusellades pel franquisme i enterrades en quatre fosses comunes al cementiri vell de Girona. L'Associació subratlla que han passat 87 anys des de les primeres execucions i molts dels fills de les víctimes ja han mort sense haver pogut recuperar els cossos dels seus familiars i donar-los sepultura als nínxols familiars. "Anem tard, no, anem tardíssim", ha lamentat Teresa Mur.

Per això, l'Associació fa una crida pública per trobar els descendents dels afusellats i aconseguir que s'obrin les fosses. "Som l'última generació amb consciència dels nostres avis i dels nostres pares que varen viure la postguerra. I som els que podem retornar els afusellats a casa", ha afirmat.

Mur ha advertit que el pas del temps juga en contra de les famílies i que, si no s'actua, moltes víctimes poden acabar caient en l'oblit. "Molts fills ja no hi són, han marxat amb la recança de no haver portat les despulles dels seus pares als nínxols familiars per poder-hi reposar plegats", ha explicat. Per a la presidenta de l'entitat, recuperar els cossos no és només una qüestió de memòria històrica, sinó també una manera de tancar un dol que s'ha transmès de generació en generació.

Joan Ventura, membre de l'associació, ha recordat que l'entitat va néixer el 2008, tot i que els primers passos es remunten al 2002, arran de la recerca que va impulsar Eugènia Riera Gurnés sobre l'afusellament del seu avi, Eugeni Gurnés, que va ser alcalde de Llagostera. Ara, l'entitat ha intensificat els esforços per localitzar els familiars dels 510 represaliats que consten als registres del cementiri de Girona.

Per fer-ho, Mur ha elaborat una relació de les víctimes a partir de la documentació de l'Arxiu Municipal de Girona, que recull els noms i cognoms dels afusellats, el lloc de naixement i de residència, l'edat, l'ofici i les referències dels sumaris i expedients penitenciaris. Amb aquesta informació, l'Associació s'ha adreçat als ajuntaments dels municipis d'origen o de residència dels represaliats per demanar-los ajuda a l'hora de trobar-ne els descendents.

Segons la informació de l'entitat, les víctimes procedien d'uns 150 municipis de la demarcació. Fins ara, han aconseguit contactar amb 78 familiars, alguns dels quals estan interessats a recuperar les despulles, tot i que la recerca continua oberta. "És un procés complicat i dolorós", ha reconegut Mur.

L'objectiu de l'associació és disposar d'una relació de familiars per sumar forces a l'hora d'exigir l'obertura de la fossa i ajudar-los a fer les proves genètiques necessàries per identificar les restes. Mur ha explicat que també els assessoren per inscriure's al cens de persones desaparegudes de la Generalitat i tramitar les mostres d'ADN, especialment en el cas de persones grans que tenen dificultats per fer les gestions telemàtiques.

Quatre fosses i un estudi "inèdit"

Paral·lelament a la recerca de familiars, l'Associació ha presentat un estudi elaborat per Joan Roura que intenta reconstruir la distribució dels enterraments a les quatre fosses comunes del cementiri vell de Girona. El treball "inèdit" combina la informació dels arxius municipal i diocesà amb testimonis de familiars que havien pogut identificar el lloc on es van enterrar els seus avantpassats. Roura ha insistit que la reconstrucció és una hipòtesi i que no permet assegurar on es troba cada víctima.

Els diagrames reprodueixen a escala les quatre fosses, identificades amb les lletres A, B, C i D, situades a banda i banda del passeig central del cementiri. Segons ha explicat Roura, cadascuna tindria entre 30 i 32 metres de llargada i entre 2 i 2,5 metres d'amplada. L'estudi parteix de la hipòtesi que els cossos es van enterrar en tres nivells superposats i reconstrueix cronològicament com es podrien haver anat ocupant els diferents espais.

A partir d'aquest càlcul i de la documentació disponible, Roura considera que ha pogut situar de manera aproximada una part important de les víctimes. El treball també incorpora els testimonis de famílies que, durant dècades, han anat a portar flors al lloc on creien que reposaven els seus parents. Roura ha recordat que, després dels afusellaments, alguns familiars anaven al cementiri i preguntaven als enterramorts on havien sepultat els seus éssers estimats. Aquella informació es va transmetre a les generacions següents i ara ha servit per orientar la reconstrucció.

Roura, que té l'avi enterrat en una de les fosses, ha explicat que aquestes referències familiars, creuades amb les dates dels afusellaments, permeten reconstruir la seqüència dels enterraments. L'estudi l'han lliurat a la Direcció General de Memòria Democràtica de la Generalitat perquè el tingui en els treballs tècnics.

Fins a 69 afusellats en un sol dia

La documentació recollida per l'Associació també permet resseguir l'abast de la repressió franquista a les comarques gironines. Les primeres execucions que consten a la relació són del 8 de març del 1939, abans que acabés oficialment la Guerra Civil. Entre aquell dia i el 28 de març, van afusellar 36 persones. Els afusellaments es van intensificar durant els mesos següents. Segons les dades exposades per l'entitat, el 25 d'abril del 1939 van executar 28 persones; els dies 11 i 12 de maig, 40 cadascun, i el 28 de juliol van arribar a assassinar 69 víctimes en un sol dia. L'Associació calcula que les dues primeres fosses es van omplir entre finals del 1939 i principis del 1940 i que, a partir d'aleshores, els enterraments van continuar a les altres dues. Roura ha advertit, però, que aquesta cronologia és aproximada i que encara no es pot determinar amb exactitud quan es va deixar d'utilitzar cadascun dels espais.

A l'espera d'un estudi

L'obertura de les fosses, però, encara no té data. Teresa Mur ha explicat que la Direcció General de Memòria Democràtica de la Generalitat ha encarregat un estudi tècnic de viabilitat a l'arqueòleg forense René Pacheco per analitzar sobre el terreny les possibilitats d'intervenir al cementiri.

Mur ha explicat que, de moment, no han obtingut cap compromís concret d'obertura i que la Generalitat els ha traslladat que espera les conclusions de l'estudi tècnic abans de prendre decisions. La presidenta ha reconegut que una intervenció d'aquestes característiques és complexa, però defensa que hi ha prou informació per justificar-la.

Més enllà dels estudis i dels tràmits administratius, Mur ha insistit que la principal preocupació de l'Associació és el temps que continua passant. Per això, ha fet una crida als descendents que encara no han estat localitzats perquè es posin en contacte amb l'entitat a través del correu Aquesta adreça electrònica s'està protegint contra robots de correu brossa. Necessites JavaScript habilitat per veure-la. , tant si volen iniciar els tràmits de l'ADN com si, de moment, només volen rebre informació sobre el procés.

La matinada de dissabte 24 a diumenge 25 d’octubre s’iniciarà l’horari d’hivern. A les 3 h, els rellotges s’hauran d’endarrerir una hora i tornaran a ser les 2 h.

Pàgina 1 de 339