ELPOLLTV

Dic12022025

Back Estàs aquí:Inici Notices

Notícies

El passat cap de setmana va tenir lloc l'esmorzar popular dins les Jornades de la Cuina del Senglar i la Caça. L'esdeveniment, obert a tothom, va oferir una àmplia varietat de plats per començar el dia amb bon menjar.

Els assistents van tenir l’oportunitat de conèixer de prop els caçadors de Sant Hubert de Llagostera, en un ambient distès i de companyonia.

Dilluns, 10 Febrer 2025 12:58

Martí Gironell presenta 'La muntanya del tresor'

Publicat per

La setmana passada, l’escriptor Martí Gironell va presentar la seva nova obra, La muntanya del tresor a Llagostera. 

El llibre narra la història de Montserrat durant la Guerra Civil espanyola, a través de la figura del jove orfe Benet Nomdedéu. 

Durant la presentació, l’autor va explicar els principals fets històrics que han inspirat la novel·la i va destacar la importància de conèixer aquest episodi de la història del país.
L’acte va comptar amb la presència de diversos assistents, que van poder escoltar l’autor i conèixer més detalls sobre el seu llibre.

L'Associació per la recuperació de la memòria històrica de Llagostera (Gironès) ha presentat una demanda pionera als jutjats per reclamar l'exhumació de la fossa comuna del cementiri de Girona de vuit veïns de la població executats pel franquisme el 1939. De la mà de l'advocada Montserrat Vinyets, l'associació vol que es declari la nul·litat del Consell de Guerra derivat del judici sumaríssim als represaliats, que es reconegui "el dret a la veritat i a la reparació" i que s'ordeni la localització i exhumació de les despulles per entregar-les a les famílies. La presidenta de l'associació, Teresa Mur, subratlla que ja es va "tard" perquè han passat 86 anys i les famílies encara esperen un "enterrament digne" al cementiri de Llagostera.

El dia que es compleixen 86 anys de l'entrada de les tropes franquistes a Girona, l'Associació per la recuperació de la memòria històrica de Llagostera ha presentat la demanda pionera als jutjats de primera instància reclamant l'exhumació de les despulles de vuit veïns de la població afusellats per la dictadura i que van ser enterrats a la fossa comuna que hi ha al cementiri de la ciutat. "Els familiars fa 86 anys que esperen tenir constància d'allò que va passar i continuen exigint la veritat i la reparació", ha remarcat l'advocada Montserrat Vinyets.

Segons recull la demanda, set dels represaliats van ser detinguts per la Guàrdia Civil el 20 de març del 1939 i van ingressar a la presó provincial de Girona. Mentre hi eren, es va tramitar el judici sumaríssim d'urgència per un suposat delicte de rebel·lió militar. En menys d'un mes, el 15 d'abril, es va dictar sentència per part del Consell de Guerra condemnant-los a mort. Van ser executats el 12 de març del 1939: "Les autoritats no van realitzar cap comunicació oficial a les famílies, ni sobre el contingut de la sentència, que era la pena de mort, ni sobre la data prevista per a l'execució".

Al vuitè veí el va detenir la Guàrdia Civil el 27 d'abril del 1939 arran d'una denúncia interposada per quatre veïns de Llagostera vinculats a la Falange. El judici sumaríssim d'urgència es va tramitar mentre era a la presó, també per un suposat delicte de rebel·lió militar. La seva causa es va acumular a altres judicis sumaríssims: "La instrucció del procediment és un exemple de les conegudes com a 'causes acumulades', procediments tramitats inicialment per separats contra persones per presumptes fets que no tenien cap mena de vinculació entre si i que acabaven resolent-se en una mateixa sentència, condemnatòria en quasi tots els casos".

El 23 de juny, el Consell de Guerra el va condemnar a mort. La demanda exposa que es desconeix com es va fer l'execució, però consta al sumari la certificació de la defunció el 22 d'octubre del 1939.

"D'acord amb el registre administratiu del cementiri de Girona, els cossos dels vuit executats van ser dipositats en algun lloc del cementiri, semblaria que a la fossa comuna", exposa la demanda que remarca que, amb l'inici de la Guerra Civil, va ser l'espai on van ser inhumats els afusellats a la tàpia sud del cementiri en compliment d'una sentència de mort".

"Tornar a casa"

L'Associació per la recuperació de la memòria històrica de Llagostera vol que els seus veïns represaliats puguin "tornar a casa". "La llàstima és que arribem tard perquè els familiars directes ja no hi són i no podran veure com les restes tornen a Llagostera", ha afirmat la presidenta de l'entitat, Maria Teresa Mur.

A més, recorda que a la fossa comuna de Girona hi ha inhumats altres afusellats i fa una crida a familiars i administracions perquè se sumin a la reclamació per la via judicial: "Volem que aquesta fossa s'obri i puguin tornar a casa tots els cossos de tots els afusellats de les comarques gironines".

Vinyets ha exposat que han presentat la demanda emparant-se en la Llei estatal de memòria democràtica del 2022 que "reintrodueix" una via "que permet l'obtenció d'una declaració sobre els fets succeïts i possibilita la identificació de víctimes de la guerra i la dictadura i, a través d'ella, la digna sepultura de les víctimes". També subratlla que la Convenció internacional per la protecció de totes les persones contra les desaparicions forçades reconeix el dret a "saber la veritat" i a la reparació.

L'Associació i l'advocada esperen que la demanda prosperi i que es posi fil a l'agulla a la situació dels represaliats: "Hi ha moltes persones encara avui desaparegudes en fosses, tant en recintes com als marges de carreteres. En l'àmbit administratiu hi ha plans per obrir les fosses, però les partides pressupostàries són escasses i això fa que s'avanci molt a poc a poc. No podem demanar a les famílies que continuïn esperant".

Per això, demanen al jutjat on recaigui la demanda que l'admeti i incoï el procediment per declarar judicialment els fets tal com van succeir, anul·lar els consells de guerra derivats dels judicis sumaríssims i exhumar i identificar les restes dels vuit veïns de Llagostera per tornar-les a les famílies perquè puguin donar-los una "sepultura digna" al cementiri de la població.

L'Associació havia sol·licitat poder fer la roda de premsa per anunciar la interposició de la demanda a la seu del Col·legi d'Advocats de Girona però els han denegat la petició.

L’exposició “De Llagostera al Món” ja ha estat inaugurada a la sala d’exposicions de Can Roure, oferint una oportunitat única per conèixer de prop l'obra de cinc pintors locals que han deixat una empremta en la història de l’art: Emili Vilà, Mossèn Gelabert, Enric Marquès, Pere Mayol i Rafael Mas.

La mostra posa en relleu la diversitat estilística i l’impacte cultural d’aquests artistes. Malgrat compartir arrels a Llagostera, cadascun ha desenvolupat un llenguatge propi que ha transcendit fronteres, consolidant-se en l’escena artística més enllà del municipi.

Més enllà de la seva obra individual, l’exposició també és un homenatge a la tradició artística de Llagostera, un territori que ha vist néixer i créixer creadors amb una projecció notable. 

"De Llagostera al Món" es presenta com una cita imprescindible per als amants de l’art que vulguin descobrir la riquesa i profunditat d’aquesta expressió artística local.

L’exposició es podrà visitar fins al 3 de maig a Can Roure. 

Aquest passat cap de setmana, Llagostera va tornar a recordar la història amb la commemoració de l'Exili i la Deportació, un acte de memòria històrica per honorar totes aquelles persones que van lluitar per la llibertat i van patir exili, presó, deportació o mort.

L'acte va comptar amb una emotiva ofrena floral i un parlament en record d'aquests lluitadors i lluitadores.
La cerimònia va comptar amb la participació de les Veus del Casino, Canto perquè vull, l'Associació per a la Recuperació de la Memòria Històrica de Llagostera i els grups polítics municipals.

A la tarda, el Teatre Casino Llagosterenc va acollir la representació de l'obra "La Primera i les mestres de la República", a càrrec de Nan Valentí i David Pintó.
Aquest espectacle teatral és un homenatge a Nativitat Yarza Planas, mestra, activista feminista, miliciana i la primera alcaldessa de Catalunya (Bellprat, 1934). L'obra també recorda les mestres republicanes que van desaparèixer durant l'exili i a les 21 Primeres que van trencar barreres en el seu camí cap a la igualtat.
Un muntatge de teatre documental, feminista, emotiu i impactant.

Aquest passat cap de setmana es va donar el tret de sortida a la primera edició de les Jornades de la Cuina del Senglar i la Caça amb el showcooking a càrrec de Lluís Dagà, de L'Atelier Dagà Clos i una degustació de plats de caça.

En aquesta jornada inaugural, set restaurants de l'Associació de Restaurants de Llagostera i la Societat de Caçadors Sant Hubert van oferir un ampli ventall de tastets elaborats amb carn de caça, apropant als assistents els sabors autèntics i tradicionals d'aquesta cuina.

Les Jornades de la Cuina del Senglar i la Caça continuaran fins al 16 de febrer, durant les quals es podrà adquirir carn de caça i embotits a diversos establiments adherits i demanar plats de caça als restaurants de l'Associació de Restaurants.

Podeu consultar els restaurants i la relació d'establiments adherits aquí. 

La formació política local durà a terme una assemblea oberta aquest dimarts 4 de febrer, a les 19.30 h, a la sala polivalent de Can Roig. Més d’un any i mig després de les eleccions i aproximant-nos a l’equador del mandat, la CUP-ALL pretén dur a terme “una trobada oberta a tothom per tal d’abordar conjuntament el paper que ha anat desenvolupant des de l’oposició, els posicionaments en qüestions estratègiques per al poble, així com donar a conèixer el funcionament de l’assemblea i nous projectes entre mans”.

Destaquen, igualment, “que serà una oportunitat més per recollir preocupacions, problemàtiques i noves idees per continuar treballant per Llagostera”.

La xarxa d’escoles La Bressola (les úniques que ofereixen educació plenament en català a la Catalunya Nord) està en perill per la seva situació econòmica, a causa de les retallades de les administracions regionals i locals ─especialment per part de l’Ajuntament de Perpinyà, ara en mans de l’extrema dreta. És per això que des de l’entitat, així com de l’Associació d’Amics de La Bressola, s’ha fet una crida urgent a la solidaritat.

En el ple de gener, celebrat aquest dijous, la CUP-Alternativa va presentar una moció per tal que l’Ajuntament de Llagostera s’hi sumés. La proposta va ser aprovada per unanimitat i, a banda de reivindicar el dret a l’educació en català a tot el país, comportarà que l’Ajuntament faci un donatiu puntual de 950 euros al projecte, així com que s’associï a l’Associació d’Amics de La Bressola. El regidor de la CUP-ALL, Jordi Casas, destaca la necessitat de fer créixer el suport institucional a La Bressola, “un model d’èxit i del tot necessari per la pervivència del català a la Catalunya Nord”, fet pel qual la CUP Comarques Gironines està duent la proposta a totes les institucions on té presència.

Al mateix ple i a instància de la CUP-ALL, també va ser aprovada la moció “per la sobirania energètica i per sortir de l’oligopoli” (promoguda per l’Associació de Municipis i Entitats per l’Energia Pública), amb l’objectiu de pressionar el Govern perquè ajudi els ens locals a autoproveir-se d’energia pública i neta, així com a través de L’Energètica.

Dilluns, 27 Gener 2025 17:01

Apareix cap per avall el rètol de Llagostera

Publicat per
Els rètols d'entrada i sortida de diversos municipis de Catalunya, entre ells Llagostera, han aparegut aquest cap de setmana cap per avall. Es tracta d'una acció reivindicativa de la plataforma Revolta Pagesa, que imita una protesta semblant que s'ha popularitzat entre certs sectors de França. Fonts consultades per l'Agència Catalana de Notícies (ACN) han assegurat que la intenció de tot plegat és enviar un missatge al Govern i escalfar motors de cara a futures reivindicacions de Revolta Pagesa.

Llagostera s’ha sumat a la iniciativa de l’Institut Ramon Muntaner amb l’objectiu de posar en valor el patrimoni històric i cultural de les torres, talaies i talaiots de la Mediterrània, i sensibilitzar sobre la importància dels drets humans.

Una combinació d’història, reivindicació i solidaritat, que esdevé una acció conjunta amb altres municipis de la Mediterrània per reflexionar sobre el drama migratori i mostrar el compromís amb l’acollida i els drets fonamentals.

Aquesta iniciativa s’ha dut a terme després de l’aprovació per unanimitat d’una moció presentada per la CUP-Llagostera.

L’acte ha comptat amb una visita comentada a les excavacions del Castell de Montagut a càrrec de l’arqueòleg Joan Llinàs, la lectura de manifestos en defensa dels drets humans i una ofrena floral en memòria de les víctimes de la migració, a càrrec del Llagostera en Flor.

L’encesa de fum ha anat acompanyada de la cantada de la cançó “Viatge a Ítaca” de Lluís Llach i fa finalitzar al vespre amb una encesa de bengales de foc.

Pàgina 1 de 308