NoticesNotícies
La Generalitat treballa perquè la postclausura de Solius es pagui amb la planta de compostatge
Publicat per Xavier Pi / ACN
Després de la clausura de l'abocador, i que la planta de compostatge també es tanqués obeint la sentència del TSJC, ara per ara Solius tan sols funciona com a punt de transferència. Des d'aquí, les deixalles que hi envien els municipis s'envien a Vacarisses o bé, en el cas de l'orgànica, fins a l'Anoia (a Hostalets de Pierola).
Els cinc ajuntaments que formen part de la mancomunitat (Llagostera, Santa Cristina, Sant Feliu, Calonge i Platja d'Aro) ja van admetre que el sobrecost pel trasllat de les escombraries seria un dels motius que els portaria a apujar taxes. Però sobretot, la gran incògnita és d'on sortiran els diners per assumir els costos postclausura de l'abocador.
La llei estableix que aquest manteniment -que sobretot, es focalitza en el tractament de lixiviats que emeten els residus soterrats- s'ha de fer durant 30 anys. I segons els càlculs amb què treballen els ajuntaments, en global això suposarà haver de pagar més de 30 MEUR (perquè anualment, s'estima que la factura es mourà en uns 1,3 MEUR).
De moment, per intentar sortir de l'atzucac, s'està tramitant una nova autorització ambiental per al complex, que es preveu enllestir la primavera de l'any que ve. Per una banda, ha de permetre gestionar la postclausura de l'abocador; i per l'altra, reobrir la planta de compostatge (amb l'objectiu que es pugui modernitzar i continuar tractant la fracció orgànica).
Fonts de l'ARC expliquen que el consorci de Solius, com a titular de l'abocador, és qui ha de generar els ingressos que permetin assumir les despeses postclausura. Per això, la Generalitat treballa perquè el complex torni a generar activitat, no només amb la planta de compostatge -que l'Agència vol renovar i assumir-ne la inversió- sinó també amb altres instal·lacions (per exemple, un parc de plaques solars). I que els diners que se n'obtinguin permetin pagar el cost del manteniment a 30 anys.
Des de l'ARC asseguren que estan "immersos a trobar solucions de finançament" que permetin al consorci afrontar els costos postclausura de Solius. Però els ajuntaments, que ara han d'aprovar les ordenances fiscals, estan molestos. I de fet, com diu l'alcalde de Sant Feliu de Guíxols, se senten "maltractats" per l'Agència.
Els ajuntaments, "rebotats"
Ahir a la nit, precisament, el consistori ganxó va aprovar els impostos i taxes per al 2024. I en el cas de la d'escombraries, la factura pujarà un 25% (a raó d'entre 40 i 50 euros anuals). Durant el ple extraordinari d'ordenances, Carles Motas va assegurar que els cinc alcaldes estan "rebotats", perquè no accepten haver d'assumir les despeses postclausura de Solius. I per això, ja va avançar que cap dels ajuntaments revertirà a les taxes el cost del manteniment de l'antic abocador, perquè seria "inassumible". Motas, durant el ple, va posar com a exemple la situació de Sant Feliu de Guíxols. En aquest cas, va explicar, l'increment de taxes recull el sobrecost d'haver de traslladar les deixalles a Vacarisses o a Hostalets de Pierola, que ha passat dels 98 euros per tona als 158. "Si aquí hi haguéssim d'incloure el cost de manteniment pel tancament de Solius, aquesta quantitat depenent de cada ajuntament seria de fins a 206, 220 o 240 euros per tona", va assegurar l'alcalde. "Com a municipis això no ens correspon", va afirmar. "La gestió dels abocadors no és competència municipal, i si en el cas de Solius s'ha fet malament, no ha estat culpa dels municipis", va afegir, en referència a l'Agència de Residus. L'alcalde de Sant Feliu de Guíxols va afirmar que els cinc ajuntaments que formen part del consorci -dins el qual l'ARC hi té el 50%- tenen una "preocupació enorme" i va criticar que se senten "maltractats" per la Generalitat. Entre d'altres, per les formes en què se'ls ha anat comunicant el tancament de Solius, dient que fins i tot en algunes reunions els representants de l'Agència de Residus "s'han connectat per Zoom mentre anaven en cotxe". "Les formes també compten, perquè d'aquí se'n veu l'interès", va afegir. "Per dir-ho de manera suau, la sensació amb l'Agència de Residus no és bona", va concloure Carles Motas. Tres d'ells, per sota la mitjana
En el cas de les taxes, part del que determina l'increment és l'índex de recollida selectiva dels diferents municipis (perquè si es genera més rebuig, el cost de tractament és més gran). En aquest sentit, les dades de recollida selectiva del 2022 a les comarques gironines, que aquest dimecres ha fet públiques l'Agència de Residus de Catalunya, situen tres municipis del consorci per sota de la mitjana de la demarcació (47,5%). Són Platja d'Aro (47,02%), Santa Cristina d'Aro (41,81%) i Sant Feliu de Guíxols (37,52%). Llagostera (amb un 80,29%) i Calonge (amb un 56,60%) es troben per damunt de la mitjana de les comarques gironines.
La Policia Local investiga tres denúncies de maltractament animal a Llagostera
Publicat per Redacció
La Policia Local de Llagostera investiga les ferides provocades a dos gats i a un gos, tots ells, per trets d’una escopeta de balins. A un dels gats ferits va caldre sacrificar-lo després de l’exploració veterinària. En l’informe del veterinari que el va atendre s’explica que es va procedir a la sedació de l’animal per realitzar-li radiografies que van evidenciar la presència d’un balí a nivell de les vèrtebres toràciques que li va provocar una paraplègia i un dèficit d’innervació de la bufeta urinària. Davant d’aquest diagnòstic, es va recomanar la seva eutanàsia per evitar un patiment innecessari a l’animal.
Els fets han estat denunciats a l’Oficina d’Atenció al Ciutadà (OAC) dels Mossos d’Esquadra ubicada a les dependències de la Policia Local de Llagostera que n’investiga l’autoria. Per fer-ho ha demanat la col·laboració ciutadana i ha recordat que es tracta d’un delicte tipificat com a greu amb penes de presó per als infractors.
Els casos dels gats han succeït a la mateixa zona del nucli urbà del municipi, un fet que podria induir a pensar que es tractar d’un mateix autor, segons ha explicat el sergent de la Policia Local, Adrià Ruano. El cas del gos s’ha produït a la urbanització de la Mata.
El sergent de la Policia Local, Adrià Ruano, ha recordat també que el Codi Penal preveu penes de fins a 18 mesos de presó per maltractament a un animal si implica atenció veterinària i de fins a 24 mesos si es provoca la mort de l’animal i per als casos amb més d’un agreujant.
Més vigilància a Llagostera per combatre l’incivisme
Publicat per Redacció
Per fer-ho, l’Àrea de Medi Ambient, conjuntament amb la Policia Local de Llagostera, han iniciat un seguit de noves visites a domicilis per informar de la normativa vigent en matèria de recollida de residus i el funcionament del sistema porta a porta.
En aquest sentit el personal de l’Àrea de Medi Ambient, acompanyat de l’Agent Cívic i d’un agent de la Policia Local, ha intensificat la vigilància i les visites en els punts on s’ha detectat de forma reiterada l’incompliment dels horaris i l’abandonament de les deixalles. La regidora de Medi Ambient, Pilar Aliu ha recordat que Llagostera disposa de varis mecanismes per poder realitzar una bona recollida selectiva de residus municipals i que fer-ho correctament comporta beneficis fiscals que poden arribar a bonificacions de fins al 40% de la taxa.
En la carta entregada durant les visites realitzades s’informa de com fer correctament la recollida selectiva i es recorda que segons la legislació vigent les sancions imposades pels ajuntaments poden ser de 400€ fins a 30.000€.
Més de 300 persones corren per les mames a Llagostera
Publicat per Marc Sureda
La cursa solidària 'Corre per les mames', organitzada per la Fundació Oncolliga Girona amb motiu del Dia Mundial del Càncer de Mama, ha mobilitzat aquest diumenge 311 persones a Llagostera que han volgut solidaritzar-se amb les persones afectades per aquest tipus de càncer.
La iniciativa, que s'ha celebrat simultàniament a divuit municipis de les comarques gironines ha aplegat un total de 5.000 participants.
Aquesta és una iniciativa que néixer el 2020 en plena pandèmia amb "l'objectiu de donar visibilitat a la lluita contra el càncer de mama i obtenir fons pels serveis d'ajuda a les afectades que ofereix l'Oncolliga a través del programa 'Guapes i valentes'".
Àngel Martí i Santi del Monte guanyen el concurs local de caça menor amb gos
Publicat per Marc Sureda
La XXI Fira del Bolet omple d'activitats i gastronomia Llagostera
Publicat per Marc Sureda
La Fira del Bolet de Llagostera està organitzada per l'Àrea de Llagostera Activa de l'Ajuntament, amb la col·laboració de bona part de les entitats del municipi, la Unió de Botiguers i l'Associació de Restaurants del municipi.
L'esdeveniment es recolza en la gran tradició boletaire arrelada durant segles en aquestes contrades entre els massissos de les Gavarres i l'Ardenya.
La Fira va néixer a Llagostera l'any 2003 amb la vocació d'instaurar-se com a fira anual per projectar el municipi i la comarca del Gironès cap a l'exterior amb el suport de la Diputació de Girona i dels Consell Comarcal del Gironès.
Premi Ou de Reig 2023
La Llibreria Sureda s'ha endut el premi Ou de Reig 2023. El vot popular n'ha valorat la seva funció, agilitat i predisposició en tot moment al poble i a totes les entitats. També per tots els anys d'història de la llibreria, la qual molts encara la coneixen com a Can Llirinós. Can Sureda és sinònim d'implicació en el comerç i el teixit econòmic local, per oferir productes de proximitat i tenir de tot.
Concurs d'aparadors, de caçar bolets i cistell de plata
Pel que fa al concurs d'aparadors, el premi ha estat per a Comercial Casals i el Cistell de Plata de la Unió de Botiguers de Llagostera per la Gestrònica.
Els guanyadors del concurs de buscar bolets han estat Arlet Riera, per al bolet més estrany (Pycnoporellus Fulgens); Emili Moncusí per haver recollit el cistell més variat amb més de 40 espècies; i Joan Bayé per haver caçat el bolet més gros (Fuscoporia Torulosa).
L'alcalde, Narcís Llinàs i el regidor de Cultura, Adrià Guinó, han lliurat els premis després del Showcooking a càrrec dels avis i les àvies de Llagostera.
Campanya gastronòmica de la Cuina del Bolet
Fins al 29 d'octubre, l'Associació de Restaurants de Llagostera participa en la campanya gastronòmica de la Cuina del Bolet on un total de 7 restaurants ofereixen menús amb el Bolet com a principal ingredient. Els restaurants que hi participen són: Els Tinars, Ca la Maria, Mas Roure, Can Cassoles, El Carril 9, Ca l'Artau i Cal Degollat. Els preus dels menús oscil·len entre els 29,50 i els 75 euros.
La Llibreria Sureda guanya el premi Ou de Reig 2023
Publicat per Marc Sureda
Oriol Cortés ha recollit el premi de la mà de l'alcalde, Narcís Llinàs i del regidor de Cultura, Adrià Guinó.
Pel que fa al concurs d’aparadors, el premi ha estat per a Comercial Casals i el Cistell de Plata, de la Unió de Botiguers de Llagostera, per a la Gestrònica.
També hem conegut els guanyadors del concurs de buscar bolets que s’ha celebrat aquest matí han estat Arlet Riera, per al bolet més estrany (Pycnoporellus Fulgens); Emili Montcosí per haver recollit el cistell més variat amb més de 40 espècies; i Joan Bayé per haver caçat el bolet més gros (Fuscoporia Torulosa).
L’alcalde, Narcís Llinàs i el regidor de Cultura, Adrià Guinó, han lliurat els premis aquest dimecres al vespre al Teatre Casino Llagosterenc després del Showcooking a càrrec dels avis i les àvies de Llagostera.
El Suprem anul·la la sentència al monitor de Llagostera condemnat per abusos
Publicat per Marina López / Xavier Pi / ACN
El Tribunal Suprem ha estimat un incident de nul·litat interposat per la defensa del monitor de Llagostera (Gironès) condemnat a 11 anys i 1 dia de presó per abusar sexualment d'una menor de 15 anys i anul·la la part de la sentència que, a l'hora de valorar el recurs, rebutjava aplicar-li la llei del 'només sí és sí'. Ara, el Suprem ha donat trasllat a la fiscalia i les parts i haurà de dictar una nova resolució valorant la petició del monitor, que sol·licita que li rebaixin la pena. Això ha provocat que la sentència dictada encara no sigui ferma i retarda l'ingrés a presó del processat. L'Audiència de Girona el va condemnar com a autor d'un delicte continuat d'abús sexual a menor de 16 anys.
L'acusat, que en el moment dels fets tenia 28 anys, treballava com a animador sociocultural al centre Espai Jove de Llagostera. Allà era monitor de la víctima, una adolescent de 15 anys a qui la DGAIA havia declarat en situació de desemparament, i que en el moment dels fets, vivia acollida per la seva germana.
Segons va recollir la sentència de la secció tercera de l'Audiència de Girona, emesa el juny del 2020, el jove va aprofitar la influència que exercia sobre la menor perquè era el seu monitor i sabia "els sentiments que li despertava". Tot i ser conscient que l'adolescent era menor de 16 anys, va mantenir-hi "una relació de manera reiterada amb contactes de caràcter sexual" entre el novembre del 2018 i el gener del 2019.
En un principi, concretava la sentència, aquests contactes es van limitar a petons i tocaments. Però a mesura que anaven passant els dies "es van anar intensificant" arran de "la insistència" del processat fins acabar desembocant en relacions sexuals completes. El monitor aprofitava que acompanyava la menor en cotxe per desviar-se cap a una zona boscosa -on ell i la menor tenien contactes "de mutu acord"- o bé la feia pujar fins a casa seva.
A principis de gener del 2019, després que la seva germana la busqués insistentment i no aconseguís contactar amb ella, la menor va confessar-li que havia tingut relacions amb el monitor. A partir d'aquí, la família va denunciar el jove per haver abusat sexualment de l'adolescent.
L'Audiència de Girona va condemnar el monitor a 11 anys i un dia de presó per un delicte continuat d'abús sexual a menor de 16 anys. A l'hora d'imposar la pena, la sentència va estimar-li una atenuant de reparació del dany (perquè havia consignat 3.000 euros per afrontar la indemnització).
La sentència ja no és ferma
La defensa va recórrer la resolució i, després de la confirmació del TSJC, el Tribunal Suprem també va avalar la sentència de l'Audiència, que així ja era ferma.
L'advocat del monitor, però, va interposar un incident de nul·litat perquè la sala segona del Suprem no va aplicar al processat la llei del 'només sí és sí', que podria suposar una rebaixa de la condemna, considerant que no quedava "prou clar" que la nova legislació li fos favorable perquè sí que li podia escurçar la pena de presó però augmentar la inhabilitació per treballar amb menors, que era precisament la seva feina.
El Suprem ha estimat les al·legacions de la defensa i ha anul·lat parcialment la darrera sentència, en aquell apartat que fa referència a la llei del 'sí és sí'. Ara, el tribunal ha donat trasllat a la fiscalia i les parts perquè es pronunciïn abans de dictar una nova sentència, que resoldrà si li rebaixa la condemna 6 mesos (amb una pena final de 10 anys i mig) o si manté el criteri anterior.
Això, a la pràctica, ha fet que la sentència dictada per l'Audiència de Girona encara no sigui ferma i ha retardat l'ingrés a presó del condemnat.
