ELPOLLTV

La Joventut Nacionalista de Catalunya (JNC) ha renovat recentment la seva estructura local a Llagostera. En aquest procés de relleu, Àlex Serrano Aliu ha estat escollit com a nou cap local de l’organització juvenil vinculada a Junts.

Amb aquesta renovació, la JNC reafirma el seu compromís amb una política jove, valenta i arrelada al territori, amb l’objectiu de donar veu i protagonisme als joves en el futur del municipi.

Del 23 de maig al 31 de juliol de 2025, el Centre Internacional de Fotoperiodisme de Perpinyà acull l'exposició "Vides en trànsit: Ciutadans de la UE a través d'Europa". En el marc del projecte Freedom of movement at play, les universitats de Múrcia (Espanya), Nàpols (Itàlia) i Perpinyà han entrevistat un centenar de ciutadans europeus.

Entre ells, trenta dones i homes, procedents de diferents racons d'Europa, s'han instal·lat als Pirineus Orientals. Jean-Luc Soret, director de l'associació Visa pour l'Image, presenta aquesta exposició inèdita. Cal destacar que els retrats van ser redactats per professors de la Universitat de Perpinyà.

El 1995, la creació de l'espai Schengen va permetre a tots els ciutadans de la Unió Europea circular lliurement pels països membres. «En desplaçar-se pel territori europeu i instal·lar-se en un nou país, aquestes persones travessen fronteres territorials, administratives, socials, identitàries i lingüístiques», afirma Jean-Luc Soret. Alguns es defineixen com a estrangers, expatriats, viatgers o migrants... En una sèrie de retrats, tant visuals com escrits, cada u exposa els motius que el van portar a venir a França.

«Tan bon punt notaven el meu accent, es burlaven de mi, no em prenien seriosament»

Abans de ser una exposició de fotoperiodisme, Vides en trànsit és abans de tot un estudi universitari basat en entrevistes gravades en vídeo. Als Pirineus Orientals i els seus voltants, una trentena de persones van compartir la seva experiència. «Els universitaris van analitzar els relats migratoris per ressaltar tota la diversitat de les seves trajectòries», explica Jean-Luc Soret. Al llarg dels testimonis, Kim, Iulia o Kalina evoca el seu lligam a la llibertat de circulació, als encontres interculturals, al descobriment d'altres maneres de vida... Però també als obstacles que van enfrontar en arribar.

Kim és una de les persones retratades. «Tan bon punt notaven el meu accent, es burlaven de mi, no em prenien seriosament», diu. Té 31 anys, és anglès i va créixer a prop de Hammersmith abans de traslladar-se a França amb la seva família. Els seus pares solien passar les vacances als Pirineus Orientals, i el 1999 van decidir instal·lar-s'hi definitivament, segons s'explica en el seu retrat.

«Kim es va enfrontar a la dificultat d'aprendre francès, un idioma que al principi "no entenia en absolut". A l'escola va viure moments de solitud i obstacles derivats de la barrera lingüística. Amb els anys, va millorar el seu nivell i va aprendre a dissimular el seu accent per passar desapercebut.»

Trajectòries vitals atípiques als Pirineus Orientals

Quan va començar els seus estudis superiors, va tornar a Anglaterra. «Aquest viatge li va permetre reconnectar amb les seves arrels, però es va adonar que ja no se sentia del tot a casa. A la Universitat d'Oxford va percebre una rigidesa i unes relacions de classe molt marcades», relata Jean-Luc Soret. Aquella etapa va reafirmar la seva decisió de viure a Catalunya, on valora, al contrari, l'obertura i la calidesa de l'entorn.

«El seu testimoni mostra una observació aguda de les interaccions entre els diferents grups socials que habiten els Pirineus Orientals, així com dels esforços que ha fet per guanyar-se la seva confiança, moure's amb llibertat entre ells i trobar el seu lloc. Kim afirma estar "molt integrat amb la gent local" i diu conèixer "a molts catalans", persones de "la comunitat gitana" i membres de la diàspora anglesa», analitzen els investigadors de la Universitat de Perpinyà.

Kim es considera afortunat per haver estat «acceptat a França», malgrat la sortida del Regne Unit de la Unió Europea. Per a ell, el més important és tenir una cultura compartida: «Perquè al capdavall, jo soc europeu»

La sort de poder circular lliurement d'un país a un altre

Per a Iulia, «ser lliure d'anar on vulguis és una riquesa immensa»". Viu a Saint-Cyprien amb el seu marit i els seus fills, treballa com a gestora de projectes a la Universitat de Perpinyà Via Domitia i es planteja preparar oposicions a la funció pública. Iulia va créixer en una petita ciutat de Transsilvània, a Romania.

«Als vint-i-dos anys, buscava la seva primera feina a París, mentre la seva parella treballava com a tècnic en una empresa de soldadura. Recorda el que considera la seva primera experiència de racisme quan, durant una entrevista de treball per ser recepcionista, li van proposar tasques de neteja perquè "se suposa que els romanesos ho fan bé"», diu en el seu retrat.

Insisteix en la sort que va tenir de poder desplaçar-se lliurement d'un país a un altre: «Avui em sento privilegiada d'haver pogut sortir, perquè sé que hi ha països on no és tan fàcil»". Tot i que la seva vida està ara a França, Iulia es diu «orgullosa» dels seus orígens i vol transmetre la seva cultura als seus fills.

A Perpinyà, una exposició sobre l'Europa d'avui

«Crec que aquests retrats ens permeten accedir a una comprensió sensible del que significa ser europeu avui. És viure en un país amb molts punts culturals en comú, però amb una mirada completament caleidoscòpica»", conclou el director de Visa pour l'Image.

L'exposició estarà oberta cada dia al Centre Internacional de Fotoperiodisme, de11h a18h. Un codi QR sota cada retrat permetrà accedir a l'entrevista completa de cada participant. Com a novetat, tota l'exposició estarà disponible en format PDF. Així, per uns quinze euros, és possible obtenir-la, imprimir-la i col·locar-la on es desitgi, per fer-la visible en qualsevol espai. Vides en trànsit també podrà veure's al telèfon mòbil, especialment a través del compte d'Instagram del CIF.

Fotògrafs: Céline Gaille, Léonor Lumineau, Georges Bartoli, Justine Rauquelaure, Idriss Bigou-Gilles, Jc Milhet.

Cartell: Virginie Demorget.

L’alcalde li ha lliurat el seu premi, una targeta regal per a material esportiu

Dels més de 9.100 participants a nivell nacional, Julen Rabaseda Papasey, del CEIP Puig de les Cadiretes, ha resultat finalista del Concurs Digital Infantil d’Aqualia i ha rebut avui el seu premi, una targeta regal de 30€ per a material esportiu, de la mà de l’alcalde, Narcís Llinàs, i lal responsable d’Aqualia al municipi, Marta Ferrer.

El concurs es va convocar sota el tema “Missió Sostenible: acció salvar el planeta”, entorn de la web www.aqualiaiods6.cat. Van poder participar els nens i nenes que estiguessin cursant 3r i 4t de Primària .

Els alumnes es van convertir en aliats dels ‘Guardians Sostenibles’ per a combatre a ‘Climatrón’, el canvi climàtic, i retornar la salut a la Terra, una aventura en la qual la bona gestió de l'aigua és fonamental per a cuidar la biodiversitat. 

“Els participants de Llagostera han mostrat, a través de les seves creacions, com una bona gestió del cicle integral de l'aigua pot ajudar a frenar l'escassetat d'aigua i retornar-li al medi ambient l'equilibri necessari”, ha explicat la responsable d’Aqualia. “És reconfortant veure la preocupació i sensibilitat que mostren els nostres joves per la cura del planeta”. 

En el seu dibuix, Julen Rabaseda ha mostrat la importància de cuidar els recursos naturals i com, amb l’ajuda de totes les persones que cada dia actuen de forma sostenible tornarem la salut al nostre món.

Compromesos amb la formació en sostenibilitat 

Més de 9.100 alumnes i alumnes de 3r i 4t de Primària dels municipis en els quals Aqualia presta el seu servei han participat en la XXII edició del Concurs Digital Infantil, un 15% més que en l'edició anterior. A més, el certamen ha proporcionat 5.300 hores de formació digital en sostenibilitat (un 30% més que en l'edició de l'any passat) i es consolida com un projecte educatiu de referència, que ja ha aconseguit formar a prop de 300.000 joves en la importància de la gestió eficient de l'aigua i del treball que hi ha darrere d'obrir l'aixeta i comptar amb aigua de qualitat. 

El projecte educatiu ha resultat premiat enguany, dins dels prestigiosos premis DIRCOM Ramón del Corral en la categoria d’ESG Compromís Ambiental per educar des de la base per a aconseguir que la societat futura adquireixi major sensibilitat i consciència sobre la importància de cuidar del medi ambient i sobre com arriba l'aigua a les llars, per què hem de consumir-la de manera responsable i com és depurada i reutilitzada per a altres usos o retornada al medi natural en les millors condicions. 

El certamen s'emmarca en el conjunt d'iniciatives que regularment desenvolupa Aqualia amb escoles, instituts i centres universitaris per a donar a conèixer les fases del cicle de l'aigua i educar en un ús i consum més responsable d'aquest recurs.

L’Erik Martin Daranes, l’Elsa Molina Cano, en Dani Díaz Martin, l’Ariadna Carreras Codina, en Joan Boadella Roca i en Carlos Carneiro Coronas, són els candidats a pubilla i hereu 2025 de Llagostera. 

Des d’avui fins al 6 de juny podeu votar-los des d’aquí. Només cal que us identifiqueu amb el nostre DNI, tenir 16 o més anys i estar empadronats a Llagostera. 

Diumenge 8 de juny coneixerem el resultat de les votacions.