ELPOLLTV

Com cada any, el Teatre Municipal treu la seva programació d’arts escèniques al carrer sota el paraigües Escènit, un cicle d’estiu que s’expandeix pels carrer i barris de la ciutat de Girona. La programació d’aquesta edició inclou nou espectacles de nou companyies locals, nacionals i internacionals que es podran veure els dimarts i els dijous del 26 de juny al 24 de juliol. 

L’Escènit 2025 explora el clown, el circ i la dansa des de diferents estils artístics i mirades contemporànies. Es tracta d’una programació que surt un cop més de les quatre parets del Teatre i s’expandeix per diferents barris de la ciutat amb espectacles de mitjà i gran format al Barri Vell, Sant Daniel i Sant Narcís.

Enceta el cicle un espectacle de circ sense patrons i de gran format de Capicua. A Nüshu, la companyia aborda la necessitat d'espais de creació entre dones, centrant-se en la costura com un ofici històricament associat al gènere femení i vinculat a la seva infància i àvies.

El juliol comença amb creació quilòmetre zero, amb un espectacle del gironí Pere Hosta amb idea original i direcció de Leandre Ribera. De la trobada de l’univers poètic de Leandre amb el de Pere Hosta en sorgeix Woof, una proposta de clown oberta a la sorpresa del moment, que es nodreix de la fragilitat de la improvisació i del seu risc.

La companyia D’click arriba amb 200 llaunes per fer passar l’avorriment. A Latas es barregen diversos llenguatges propis del circ com les acrobàcies i el pal xinès, amb una dramatúrgia clarament teatral plena d'imaginació, de poètica, de gestualitat i de molt sentit de l'humor. 

El cicle inclou dos espectacles més de gran format, amb 6 i 8 intèrprets. La companyia Circumstances, que ja va portar la proposta Exit fa dos anys a Pont Major, un espectacle de portes giratòries, torna amb Beyond, una proposta de circ i dansa vibrant i enèrgic que posa a prova els límits. Coreografiat per Piet Van Dycke, Beyond compta amb sis intèrprets, cadascun expert en una disciplina diferent. 

A Tenet, vuit acròbates també desafiaran la gravetat i qüestionen com percebem la realitat. Eunoia Kolektiva està formada per quatre parelles de portés acrobàtics, vuit artistes amb diferents trajectòries personals que s'uneixen a finals de 2022 per crear aquest espectacle d’equilibris acrobàtics on la realitat es capgira.

El 17 de juliol es podrà gaudir d’una programació doble de dansa. Jarana, de Laia Santanach, és folklore, color i humor. La peça investiga sobre aquelles pràctiques tradicionals col·lectives que estan desaparegudes o bé en perill de desaparèixer i convida a explorar noves formes d'expressió col·lectives en un món cada cop més canviant i tecnològic. La proposta de l’osonenc Àngel Duran, Clinch, qüestiona els mandats de la masculinitat contemporània. Influenciat per la filosofia i el teatre, el treball de Duran navega per la poesia del moviment i l’expressió emocional amb l’objectiu de connectar-se amb el públic i convidar-lo al seu imaginari particular.

Alberto Velasco aterra a Girona amb una cançó lliure i lúdica sobre la tradició. Invoca l'emoció primera del que avui anomenem folklore, des d'un cos gens normatiu, la identitat queer i una consciència contemporània. Mover montañas és una peça que mou muntanyes, amb la saviesa de la padrina i la il·lusió d'una nena.

Tanca el cicle Rouge Elea, una companyia amb seu al País Basc que, en el context de l’escalfament global, prossegueix les seves exploracions poètiques a l’aire lliure. Conversación con un árbol és una trobada entre Corine Cella, ballarina que es penja dels arbres, i Ander Fernández Jáuregui, músic i escriptor. Una conversa poètica en la qual es convida el públic a reunir-se sota un arbre per reflexionar sobre el què és viu.

L’Escènit 2025 és una programació fresca, en clau d’estiu, que persegueix apropar el llenguatge de les arts escèniques a la ciutadania amb una selecció d’espectacles de qualitat i per a tots els públics. Totes les activitats de l’Escènit són gratuïtes. 

Del 23 de maig al 31 de juliol de 2025, el Centre Internacional de Fotoperiodisme de Perpinyà acull l'exposició "Vides en trànsit: Ciutadans de la UE a través d'Europa". En el marc del projecte Freedom of movement at play, les universitats de Múrcia (Espanya), Nàpols (Itàlia) i Perpinyà han entrevistat un centenar de ciutadans europeus.

Entre ells, trenta dones i homes, procedents de diferents racons d'Europa, s'han instal·lat als Pirineus Orientals. Jean-Luc Soret, director de l'associació Visa pour l'Image, presenta aquesta exposició inèdita. Cal destacar que els retrats van ser redactats per professors de la Universitat de Perpinyà.

El 1995, la creació de l'espai Schengen va permetre a tots els ciutadans de la Unió Europea circular lliurement pels països membres. «En desplaçar-se pel territori europeu i instal·lar-se en un nou país, aquestes persones travessen fronteres territorials, administratives, socials, identitàries i lingüístiques», afirma Jean-Luc Soret. Alguns es defineixen com a estrangers, expatriats, viatgers o migrants... En una sèrie de retrats, tant visuals com escrits, cada u exposa els motius que el van portar a venir a França.

«Tan bon punt notaven el meu accent, es burlaven de mi, no em prenien seriosament»

Abans de ser una exposició de fotoperiodisme, Vides en trànsit és abans de tot un estudi universitari basat en entrevistes gravades en vídeo. Als Pirineus Orientals i els seus voltants, una trentena de persones van compartir la seva experiència. «Els universitaris van analitzar els relats migratoris per ressaltar tota la diversitat de les seves trajectòries», explica Jean-Luc Soret. Al llarg dels testimonis, Kim, Iulia o Kalina evoca el seu lligam a la llibertat de circulació, als encontres interculturals, al descobriment d'altres maneres de vida... Però també als obstacles que van enfrontar en arribar.

Kim és una de les persones retratades. «Tan bon punt notaven el meu accent, es burlaven de mi, no em prenien seriosament», diu. Té 31 anys, és anglès i va créixer a prop de Hammersmith abans de traslladar-se a França amb la seva família. Els seus pares solien passar les vacances als Pirineus Orientals, i el 1999 van decidir instal·lar-s'hi definitivament, segons s'explica en el seu retrat.

«Kim es va enfrontar a la dificultat d'aprendre francès, un idioma que al principi "no entenia en absolut". A l'escola va viure moments de solitud i obstacles derivats de la barrera lingüística. Amb els anys, va millorar el seu nivell i va aprendre a dissimular el seu accent per passar desapercebut.»

Trajectòries vitals atípiques als Pirineus Orientals

Quan va començar els seus estudis superiors, va tornar a Anglaterra. «Aquest viatge li va permetre reconnectar amb les seves arrels, però es va adonar que ja no se sentia del tot a casa. A la Universitat d'Oxford va percebre una rigidesa i unes relacions de classe molt marcades», relata Jean-Luc Soret. Aquella etapa va reafirmar la seva decisió de viure a Catalunya, on valora, al contrari, l'obertura i la calidesa de l'entorn.

«El seu testimoni mostra una observació aguda de les interaccions entre els diferents grups socials que habiten els Pirineus Orientals, així com dels esforços que ha fet per guanyar-se la seva confiança, moure's amb llibertat entre ells i trobar el seu lloc. Kim afirma estar "molt integrat amb la gent local" i diu conèixer "a molts catalans", persones de "la comunitat gitana" i membres de la diàspora anglesa», analitzen els investigadors de la Universitat de Perpinyà.

Kim es considera afortunat per haver estat «acceptat a França», malgrat la sortida del Regne Unit de la Unió Europea. Per a ell, el més important és tenir una cultura compartida: «Perquè al capdavall, jo soc europeu»

La sort de poder circular lliurement d'un país a un altre

Per a Iulia, «ser lliure d'anar on vulguis és una riquesa immensa»". Viu a Saint-Cyprien amb el seu marit i els seus fills, treballa com a gestora de projectes a la Universitat de Perpinyà Via Domitia i es planteja preparar oposicions a la funció pública. Iulia va créixer en una petita ciutat de Transsilvània, a Romania.

«Als vint-i-dos anys, buscava la seva primera feina a París, mentre la seva parella treballava com a tècnic en una empresa de soldadura. Recorda el que considera la seva primera experiència de racisme quan, durant una entrevista de treball per ser recepcionista, li van proposar tasques de neteja perquè "se suposa que els romanesos ho fan bé"», diu en el seu retrat.

Insisteix en la sort que va tenir de poder desplaçar-se lliurement d'un país a un altre: «Avui em sento privilegiada d'haver pogut sortir, perquè sé que hi ha països on no és tan fàcil»". Tot i que la seva vida està ara a França, Iulia es diu «orgullosa» dels seus orígens i vol transmetre la seva cultura als seus fills.

A Perpinyà, una exposició sobre l'Europa d'avui

«Crec que aquests retrats ens permeten accedir a una comprensió sensible del que significa ser europeu avui. És viure en un país amb molts punts culturals en comú, però amb una mirada completament caleidoscòpica»", conclou el director de Visa pour l'Image.

L'exposició estarà oberta cada dia al Centre Internacional de Fotoperiodisme, de11h a18h. Un codi QR sota cada retrat permetrà accedir a l'entrevista completa de cada participant. Com a novetat, tota l'exposició estarà disponible en format PDF. Així, per uns quinze euros, és possible obtenir-la, imprimir-la i col·locar-la on es desitgi, per fer-la visible en qualsevol espai. Vides en trànsit també podrà veure's al telèfon mòbil, especialment a través del compte d'Instagram del CIF.

Fotògrafs: Céline Gaille, Léonor Lumineau, Georges Bartoli, Justine Rauquelaure, Idriss Bigou-Gilles, Jc Milhet.

Cartell: Virginie Demorget.

L'Oxfam Intermón Trailwalker, consolidat com a repte esportiu i solidari per equips de referència al nostre país, celebrarà la pròxima edició el 5 i 6 d'abril a Girona (Via Verda) i el 31 de maig a Madrid (San Lorenzo de El Escorial) amb l'objectiu de garantir l'accés a aigua potable de 100.000 persones

La prova compta amb una nova distància de 25 km tant a Girona com a Madrid i una nova ubicació de la meta de 55 km a Salt

Des del 2011, han participat en la marxa solidària més de 32.000 persones, algunes de les quals han repetit gairebé en cada edició. Durant aquests anys s'han recaptat més de 8 milions d'euros per lluitar contra les conseqüències que ha tingut la crisi climàtica sobre les poblacions més vulnerables

L'Oxfam Intermón Trailwalker, el repte esportiu i solidari per equips del món més gran per lluitar contra la pobresa, comença a escalfar els motors de la tretzena edició (5 i 6 d'abril a Girona). Aquest any l'objectiu és garantir l'accés a aigua potable per a 100.000 persones de comunitats vulnerables d'Àfrica, Àsia i Amèrica Llatina que n'estan privades a causa de la crisi climàtica. Un repte a assolir gràcies a la col·laboració de milers de participants, que recorreran 100, 55, 25 o 10 quilòmetres i que abans recaptaran fons entre persones de la feina, amistats, familiars i coneguts.

Des del 2011, primera edició d'aquesta marxa solidària a Espanya, han participat en la prova més de 32.000 persones i s'han recaptat més de 8 milions d'euros per lluitar contra les conseqüències de l'emergència climàtica sobre els més vulnerables. En la darrera edició, la del 2024, hi van participar més de 2.300 persones i es van recaptar més de 350.000 euros.

Oxfam Intermón Trailwalker és un desafiament esportiu que 'enganxa' moltes persones, motivades pel repte esportiu (20%), pel fet de viure una experiència amb amistats o col·legues de feina (60%) o per la vinculació a una causa solidària (20%). Miguel Ángel García és membre d'un equip de Reus que hi ha participat cada any en què s'ha fet la prova; Xavier Sant ha participat en 10 edicions amb un equip de la feina al Banc Sabadell −en diferents ocasions, en un equip que integrava persones amb discapacitat visual.

Les persones inscrites estan majoritàriament en la franja dels 35 als 55 anys. La participació femenina ha anat en augment els darrers anys fins arribar al 56% el 2024. A més, a l'Oxfam Intermón Trailwalker, un 75% dels equips es formen en l'entorn corporatiu, i això la consolida com una eina de team building per a moltes empreses.

Participar en l'Oxfam Intermón Trailwalker és formar part d'un moviment global Oxfam contra la pobresa i la injustícia climàtica. La prova actualment es porta a terme a diversos països com ara Hong Kong, Corea del Sud, Austràlia, Bèlgica, França i Espanya.

L'edició 2025

La pròxima edició, per a la qual ja estan obertes les inscripcions, tindrà lloc el 5 i 6 d'abril de 2025 a Girona (Via Verda). La prova, consolidada com a repte esportiu i solidari per equips de referència al nostre país, constarà de quatre modalitats: 100 km, 55 km, 25 km i 10 km. La distància de 100 km començarà el dissabte 5 i transcorrerà entre Olot i Sant Feliu de Guíxols. La prova de 55 km, amb sortida el dissabte 5 a Olot, arribarà fins a Salt, Girona.

I com a novetat, aquest any comptem amb una nova distància de 25 km que començarà a Olot i tindrà la meta situada a les Planes d'Hostoles. Finalment, la de 10 km serà el diumenge 6 d'abril entre Santa Cristina d'Aro i Sant Feliu de Guíxols.

Els participants, agrupats en equips de 6 persones (4 marxadors i 2 persones d'equip de suport per a les distàncies de 100 o 55 km i de 4 a 6 persones marxadores per a la distància de 25 km), han d'haver aconseguit abans un mínim de 1.500 euros per equip (500 euros en el cas de la prova de 10 km) mitjançant activitats per recaptar fons, venda de materials solidaris o cerca de patrocinadors.

Un any més, la prova compta amb una ambaixadora de luxe: l'alpinista Edurne Pasaban, testimoni sobre el terreny de la situació que viuen moltes persones vulnerables a causa del canvi climàtic. La seva experiència amb Oxfam Intermón a Guatemala, un dels deu països més afectats per l'emergència climàtica i que cada any pateix més sequera, més inundacions i més desastres naturals, ha quedat plasmada en el documental 'El fin de la eterna primavera'.

Quilòmetres per aigua

A l'Oxfam Intermón Trailwalker, els equips caminen contra la pobresa i la crisi climàtica. La recaptació es destina a nous projectes que permeten una vida digna a les persones més afectades pels efectes del canvi climàtic, que no són altres que les més vulnerables. En 30 anys els desastres relacionats amb el clima s'han triplicat. Sequeres, inundacions, tornados i huracans estan canviant les vides de milions de persones, dificultant-ne l'accés a aigua potable, i condemnen milions de persones a la pobresa, a deixar casa seva i convertir-se en refugiades climàtiques, i fan que milers de dones i nenes hagin de caminar cada dia molts quilòmetres per anar a buscar aigua.

La recaptació d'aquesta edició de l'Oxfam Intermón Trailwalker servirà per facilitar kits d'higiene familiar, latrines d'emergència i fonts d'aigua potable a comunitats vulnerables d'Àfrica, Àsia i Amèrica Llatina.

Inscripcions aquí. 

Una DANA, una nevada intensa o qualsevol altra situació inesperada poden posar a prova la nostra preparació. Per això, és fonamental tenir un kit de comunicació a mà que ens permeti mantenir-nos connectats i informats en tot moment.

Què hauria d'incloure el teu kit?

Càrregues universals: Un carregador de paret amb ports USB i USB-C, un carregador de cotxe i els cables corresponents per a tots els teus dispositius.
Bateria externa: Assegura't de tenir prou càrrega per a diversos cicles de càrrega del teu telèfon.
Auriculars amb ràdio FM: Molts auriculars per a Android incorporen aquesta funció, ideal per estar al dia de les notícies.
Llapis de memòria: Guarda aquí la documentació important: contactes, dades mèdiques, etc.
Adaptadors SIM: Si necessites canviar la targeta SIM a un altre dispositiu.
A més, considera afegir:

Telèfon resistent: Un mòbil robust que aguanti cops i caigudes.
Llanterna: Sempre útil en situacions de poca llum.
Walkie-talkies: Per comunicar-te amb els teus a prop sense necessitat de cobertura.
I no t'oblidis de:

Una llista de contactes d'emergència: Amb números de telèfon importants.
Diners en efectiu: Sempre és útil tenir-ne a mà.
Un bolígraf i un bloc de notes: Per prendre apuntaments.
Un pla familiar

Per estar completament preparat, elabora un pla familiar que inclogui:

Un punt de trobada: On reunir-vos en cas d'emergència.
Rutes d'evacuació: Identifica les sortides més segures de casa teva.
Un kit de supervivència bàsic: A més del kit de comunicació, inclou aigua, aliments no peribles, una farmaciola, etc.
La preparació és la clau

No esperis que passi alguna cosa per preparar-te. Crea el teu kit de comunicació avui mateix i comparteix aquesta informació amb els teus amics i familiars.

La recollida selectiva de roba impacta directament a l'economia circular i social del territori. 

El 90% dels articles recuperats tenen una segona vida gràcies a la reutilització i el reciclatge. 

La gestió d'aquest residu tèxtil ha evitat l'emissió de 63 tones de CO2 i permet obtenir-ne recursos per a programes socials. 

Més de 28.000 peces de roba recuperades al primer semestre han tingut una segona vida i no han acabat en un abocador. És el balanç que fa Humana Fundación Pueblo para Pueblo del servei de recollida selectiva de roba usada a Llagostera durant el primer semestre d’enguany. De la gestió d’aquest residu es deriven beneficis ambientals (63 tones de CO2 no emeses) i també socials (creació d’ocupació verda, execució de projectes de cooperació al desenvolupament i programes socials a Catalunya). 

La gestió del tèxtil usat viu un moment clau, fruit de l’impuls que han donat l’Estratègia per a Tèxtils Circulars i Sostenibles de la UE i la Llei 7/2022 del 8 d’abril, de Residus i Sòls Contaminats per a una Economia Circular, que responen a la creixent sensibilitat de la ciutadania en relació a la sostenibilitat de la moda. Els 10.409 kg de residu tèxtil recollits de gener a juny impacten directament en l’economia circular i social de Llagostera.

El 90% de la roba de què es desfan els ciutadans i que recull l’entitat catalana tenen una segona vida gràcies a la reutilització i el reciclatge, elements claus per a l’economia circular i la creació i manteniment de llocs de treball de qualitat. A més, la gestió d’aquest residu ha evitat al primer semestre l’emissió de 63 tones de CO2.

El residu tèxtil (la roba, el calçat, els complements i el tèxtil de la llar que ja no s’utilitzen) es diposita en els contenidors ubicats en llocs de fàcil accés, que es buiden periòdicament (entre un i dos cops per setmana) per a garantir-ne un bon servei. Posteriorment, es classifica a la planta de preparació per a la reutilització que Humana té a l’Ametlla del Vallès (Vallès Oriental). 

“La recollida selectiva de roba té un gran potencial per a garantir-ne una segona vida: gairebé el 60% se’n pot reutilitzar i el 32%, reciclar. El primer objectiu sempre és la reutilització perquè la peça de roba més sostenible és la que ja s’ha fabricat i no té més costos ni impacte de producció. Per això és important que la roba de què ens desfem es dipositi en el contenidor corresponent, perquè malauradament gairebé el 90% del residu tèxtil no acaba en el punt de recollida adequat, sinó a la brossa”, assegura Rubén Fernández, promotor nacional d’Humana.

“Agraïm les donacions de la ciutadania. La recollida selectiva només té èxit amb la conjugació de dos factors: un compromís ambiental per part de l’administració local i un servei professional i transparent per part de l’entitat gestora”, afegeix el representant del ‘entitat. 

Benefici ambiental i social

La gestió del tèxtil usat contribueix a la lluita contra el canvi climàtic: per cada kg de roba recuperada (i que no acaba en un abocador per a ser incinerat) s’hi evita l’emissió de 6,1 kg de CO2, segons un estudi de la Federació Humana People to People. Les més de 10 tones recuperades a Llagostera han evitat l’emissió de 63 tones de CO2.

A aquest benefici ambiental cal afegir-ne el social: la creació d’ocupació verda. L’entitat genera un lloc de treball a Catalunya per cada 18.000 kg de tèxtil recollit. A més, els recursos que se n’obtenen es destinen principalment als programes de desenvolupament que Humana du a terme als països del Sud de la mà de contraparts o socis locals. Per exemple, projectes de formació de professors de primària, d’agricultura sostenible o contra el VIH/SIDA o la tuberculosi.

Dades globals a Catalunya

A Catalunya, cada persona genera uns 22 kg de residus tèxtils anualment i només 2,3 kg es recullen selectivament per un gestor autoritzat com ara Humana: és l’11%,. A la majoria de les llars d’Espanya i Catalunya, els tèxtils es llencen encara dins la fracció rebuig, la qual cosa es tradueix en una xifra global de 147.000 tones de residus tèxtils llençats sense retorn, segons l’Agència de Residus de Catalunya. 

Sobre Humana Fundación Pueblo para Pueblo

Humana Fundación Pueblo para Pueblo és una organització de l’economia social que promou des del 1987 la protecció del medi ambient mitjançant la reutilització del tèxtil i du a terme programes de cooperació a l’Àfrica, l’Amèrica Llatina i l’Àsia així com d’ajuda local, sensibilització i agricultura urbana al territori més proper. La seu central és a l’Ametlla del Vallès (Vallès Oriental): a la delegació de Catalunya treballa un equip de 250 persones, formats en un 75% per dones. Disposa de delegacions a Madrid, Andalusia, Astúries, Comunitat Valenciana i Galícia. L’entitat genera un lloc de treball indefinit a temps complet per cada 18.000 kg de tèxtil recollits a Catalunya. 

Forma part de la Coordinadora Catalana de Fundacions, l’Asociación Española de Fundaciones, la Federación Española de la Recuperación y el Reciclaje, i la Federació Humana People to People. També és membre del Pacte per a la Moda Circular de Catalunya, l’Associació de Centres i Serveis de Reutilització de Catalunya, i del Clúster de residus. 

Humana exemplifica els valors i principis de l'economia social en combinar la recerca del benefici social amb la gestió eficient i responsable dels recursos. El seu compromís amb la sostenibilitat, la solidaritat i la inclusió la converteixen en un actor clau en el panorama de l'economia social, demostrant que és possible generar un impacte positiu en la societat a través de models de negoci ètics i sostenibles.

Després de tres jornades consecutives de robatoris amb força a domicilis i establiments de Llagostera, entre ells a la Llar de Jubilats, la Policia Local de Llagostera ha aconseguit identificar i detenir el presumpte autor d’aquests fets delictius.

En un dispositiu especial, l'individu ha estat detingut in fraganti mentre intentava accedir en un establiment comercial del centre del poble amb la intenció per cometre un nou robatori.

Durant l'operatiu, una de les membres de les forces de seguretat ha resultat ferida, patint lesions a la mà. Les primeres preocupacions apuntaven a una possible fractura, però, per fortuna, els informes mèdics han descartat aquesta possibilitat.

Fons de la Policia Local han informat que segueixen les investigacions per intentar relacionar els darrers robatoris amb l’autoria d’aquesta mateixa persona. Es tracta d’un home de 31 anys, de nacionalitat espanyola, amb múltiples antecedents penals i reincident en robatoris a la població.

El detingut ha estat posat a disposició judicial.

El pròxim 18 de juny s'ha organitzat el 29è Festival de Patinatge Artístic a les 18h al Pavelló Josep Mir. 

Hi haurà servei de bar.

El pròxim dissabte 10 de juny s'ha organitzat una jornada de portes obertes a l'Arxiu Municipal de Llagostera a partir de les 10h. Es faran 3 visites guiades, a les 10h, a les 11.30h i a les 12.30h.

Amb motiu del dia 9 de juny els arxius d’arreu del món celebren el Dia Internacional dels Arxius que commemora la creació del Consell Internacional dels Arxius de la UNESCO el 1948, l’Arxiu Municipal s'adhereix a la celebració obrint les portes de les seves instal·lacions per donar a conèixer aquests equipaments i el patrimoni documental que s’hi custodia.

L’Arxiu Municipal, situat a la plaça del Mercat número 5 des de desembre de 1991, és l’encarregat d’organitzar i gestionar la documentació administrativa produïda per l’Ajuntament de Llagostera. Al llarg dels temps, per donació o per cessió del propietari, s’han aplegat altres fons documentals del nostre terme, fons d’entitats i associacions, fons personals, fons comercials i d’empresa i fons patrimonials.

Es conserva documentació des del s.XIII fins a l’actualitat.

El pròxim 17 de juny, s'ha organitzat una jornada de donació de sang a Llagostera de 10 a 14h al Polivalent. Des del Banc de Sang asseguren que tots els grups sanguinis són necessaris, però especialment l'A- i el O-. 

Cal portar un document identificatiu oficial i no venir en dejú.

Es pot demanar hora en aquest enllaç. 

Aquest divendres 9 de juny a partir de les 17h es celebrarà la cloenda de l'escola de l'esport i l'esport base al camp de futbol municipal de Llagostera. Hi participaran els grups de l'escola de l'esport, l'escoleta trail, el club patinatge, el club taekwondo, l'escolta d'atletisme, el club futbol base, el club bàsquet i Aroda club esportiu. Tots els equips o grups han d'anar acompanyat pels seus entrenadors.

S'instal·laran inflables de grans dimensions i hi haurà servei de bar.