Entrevistem a Tati Cortés, doctora en pedagogia terapèutica i llagosterenca que treballa amb el mètode CORMA per evitar el fracàs escolar.
1. Com va sorgir la necessitat d’idear un mètode per combatre el fracàs escolar?
La manca de motivació de molts estudiants cada vegada a edats més primerenques, per exemple a cicle superior i fins i tot a final de cicle mitjà.
Jo mateixa quan vaig fer el BUP antic, vaig fer fracàs escolar, per diferents motius, i aquests motius són també els que inciten a deixar els estudis, ja sigui per amistats, per temes emocionals o bé per falta d’organització i objectius.
2. Com funciona el CORMA?
El mètode CORMA té 4 fases distribuïdes en 8 sessions de 40-45 minuts cadascuna.
La primera fase consisteix en treballar les emocions a partir de la pròpia motivació, aprenentatge i capacitats de cada alumne. La segona fase és la d’organització i responsabilitats que treballem a partir d’un horari real de les activitats que es fa després de l’horari acadèmic.
La tercera fase és compaginar l’horari que s’ha treballat i iniciar les tècniques d’estudi més adequades a les necessitats de cada alumne i a les seves capacitats cognitives; memòria visual, auditiva, etc.
I per últim la quarta fase és el seguiment i valoració mitjançant els resultats acadèmics i els hàbits de treball que s’han anat adquirint.
3. Quins són els aspectes més rellevants que es troba en el fracàs escolar dels alumnes? (poca concentració, mala gestió del temps, no hi ha motivació...)
El fracàs escolar prové de la desmotivació, i la desmotivació és un aspecte emocional que repercuteix i insereix directament amb les actuacions acadèmiques, s’ha de trobar el perquè d’aquesta desmotivació. Un altre causa pot ser la manca d’interès en els temes acadèmics. Normalment es soluciona amb una bona organització i una teràpia emocional, per posteriorment actuar en el que comentava anteriorment de les habilitats cognitives, és a dir, ensenyar tècniques que treballin la concentració, la memòria, l’aprenentatge significatiu, etc.
4. Considera que les emocions van relacionades amb la capacitat d’estudi dels nens i nenes?
La capacitat cognitiva de cada nen/a és diferent i no va lligada a les emocions, però les emocions intervenen directament en els resultats acadèmics i les motivacions personals que són les que ens mouen vers els propis interessos. Per exemple, un alumne amb una intel·ligència molt elevada i unes capacitats cognitives i d’estudi altes pot tenir fracàs escolar per un problema intern o emocional. Però hem de tenir en compte que les emocions van lligades a les accions malgrat les capacitats les poden exterioritzar a partir de les emocions però sempre seran les mateixes. Amb el mètode Corma el que es treballa és precisament les emocions, directament lligades a les capacitats i habilitats cognitives i socials.
5. Com poden ajudar els pares i mares a superar aquest problema als seus fills?
Si veuen que al seu fill li costa estudiar, o bé que ha baixat en els resultats acadèmics, o bé observem un comportament impropi del nen/a, hem d’actuar i visitar a un professional, almenys fer una visita per saber el punt emocional en que es troba i desencallar el problema.
Hi ha edats que quan els fills no volen estudiar o no se’n surten es pot encaminar i orientar de manera que s’arribi a aconseguir l’èxit.
Amb les famílies dels alumnes que fan el Mètode CORMA, sempre fem un seguiment i els expliquem les tècniques que els seus fills aplicaran a partir de les sessions, però el que volem aconseguir quan acabin el treball amb CORMA és que el nen/a ho faci totalment independent, cal separar el treball acadèmic de les tasques de casa, entenent però que als alumnes que els “costa” han de tenir un recolzament familiar temporal, sempre temporal per gaudir de la convivència.
6. Com poden detectar els pares un possible cas de fracàs escolar?
Normalment primer s’observa un canvi en el seu caràcter, en el vocabulari, en el seu ritme de treball i sobretot a les notes escolars. A partir dels 10 anys podem observar que el fill/a passa molta estona estudiant però que els resultats no són satisfactoris, aleshores, és que el mètode no és el correcte.
Quan observem qualsevol d’aquests indicadors, ja siguin de caràcter o bé a l’escola o institut, cal actuar ràpidament per tal de prevenir i assessorar de manera que siguem a temps de recuperar el curs i millorar el seu aprenentatge.
Comentaris