“Ens ho poden prendre tot, però mai no ens hem de deixar prendre la pau, el civisme, la dignitat. Com a creients i com a catalans”. Aquestes paraules van ser pronunciades pel pare Bernabé Dalmau en l’Eucaristia de diumenge passat a Montserrat.
Vivim uns dies, unes setmanes, de desencís en el nostre país. I no podem girar l’esquena com si no passés res. No podem i no volem, perquè estan en joc drets fonamentals i la dignitat de les persones i del país.
I el nostre cor està trasbalsat. La situació del moment present ens indigna i ens costa trobar la pau interior i la serenor. El nostre bisbe Francesc en una nota que va fer arribar divendres a les parròquies diu això: “En aquest moment crític que està vivint el nostre país, fem una crida a que es respectin els drets fonamentals de les persones i de les institucions”. I fa una invitació a la pregària, “per demanar, una i altra vegada, que la pau regni en tots els racons de casa nostra i per les persones que per les seves conviccions es veuen allunyades de les seves llars”.
No és fàcil, avui, una paraula d’encoratjament, davant el desencís que es respira. Vivim el dia a dia amb preocupació. Més que mai cal esforçar-nos per mantenir la serenor. Una serenor que es fa difícil quan alguns dirigents socials i polítics han resultat humiliats i privats de llibertat.
El pare Bernabé afegia que, “Tinguem les conviccions polítiques que tinguem, ¿qui de nosaltres, cristians, no ha sentit alhora esglai i misericòrdia per les persones víctimes de càrregues policials, pels empresonats, per la gent que ha vist que les amenaces esdevenen objecte de venjança?”.
I continuava dient que la nostra gent és pacífica i vol continuar essent-ho. Fa anys que ho mostra als carrers i opta per la no violència. Moltes persones, sense ser creients, també farien seva la recomanació dels nostres bisbes, el passat mes de maig, “a afirmar la realitat nacional de Catalunya i a reclamar de tots els ciutadans l'esperit de pacte i d'entesa que conforma el nostre tarannà més característic...,[a reclamar] el camí del diàleg i l'entesa entre totes les parts interessades a fi d'assolir solucions justes i estables, que fomentin la solidaritat i la fraternitat”.
I afegien els bisbes, “Creiem humilment que convé que siguin escoltades les legítimes aspiracions del poble català, per tal que sigui estimada i valorada la seva singularitat nacional”. Aquesta singularitat ha estat ara menyspreada.
Com a cristians, amb quines eines hem de treballar en el futur?
Es redueixen a una: per molt que ens costi, ens hem d'esforçar per treure del cor de cadascú tota rancúnia i odi, i practicar el doble manament d'estimar Déu i el proïsme, com escoltàvem a l’evangeli de diumenge passat.
Són vàlides les paraules del bisbe Francesc en l’homilia de la festa de Sant Narcís de diumenge passat, a la basílica de St. Feliu de Girona: “En aquests moments estem convidats a esdevenir constructors de reconciliació, de pau i de convivència amb molta serenor. En situacions de conflictes i de tensions, el perill és tergiversar la veritat, convertir en enemics els qui són diferents, limitar la llibertat i altres drets. Cal esdevenir factors de convivència, sense renunciar a les legítimes aspiracions, però emmarcant-les en la negociació, perquè els conflictes se superen amb acords”.
I acabo amb les paraules del pare Bernabé del començament: “Ens ho poden prendre tot, però mai no ens hem de deixar prendre la pau, el civisme, la dignitat”.
Enric Plantés Rector de la Parròquia de Llagostera
Comentaris