Una de les causes de la poca assistència era la contra programació que ens vam fer des del poble mateix, ja que es va convocar la sortida boletaire familiar a can Crispins dins els actes de la Fira del Bolet. És cert, que hi ha gent per tot, però també sap greu que una tradició que es va encetar just al tombant de segle, gràcies a l’historiador i polític Francesc Ferrer Gironès, passi a un segon pla. La caminada per rememorar la gesta dels llagosterencs liderats per Isabel Vila que van anar a la Bisbal, per donar suport a la República Democràtica Federal, travessant a peu les Gavarres es celebrava cada primer diumenge d’octubre. Va sorgir l’Oncotrail, sens dubte una bona causa, però es va posar el mateix dia i, fins i tot, alguns dels històrics de la caminada hi col·laboren, i llavors es va decidir passar-la al segon diumenge. Enguany ha coincidit amb el pont dedicat a la Fira del Bolet, i aquest anys els caminants també vam poder collir reigs i siurenys a peu de camí.
En fi, tinc el convenciment que el nou format del memorial: un punt d’encontre al mig de les Gavarres entre tres dels pobles que més van tenir a veure amb els fets del 6 d’octubre de 1869, acabarà consolidant-se com una imprescindible trobada anual, sobretot si els ajuntaments corresponents, es posen d’acord amb el Consorci de les Gavarres i fan la feina de coordinació perquè la iniciativa arribi a tothom que hagi d’arribar, ja que fins ara la Caminada Isabel Vila funciona gràcies al voluntariat de tres o quatre persones que vetllen perquè cada any es pugui dur a terme, però aquests pilars s’han d’apuntalar.
La travessa que surt de Llagostera a 2/4 de 8 arriba al punt de trobada, entre el Puig d’Aiguabona i el Puig de la Gavarra, cap a les 11. Uns 14 quilometres amb una parada de concentració al Mas del Rocatal, on molts ja van fer la queixalada. Al peu de Puig d’Arques el músic Antoni Mas a l’acordió i el lutier Xavier Ruiz al violí van interpretar tres peces, evocant els històrics músics sense solfa. No hi va faltar la cançó popular dedicada a la Isabel Vila: No hi ha dones al món / com les de Llagostera / que pels republicans / varen portar bandera. / No hi ha dones al món / com la Isabel Cinc Hores / que pels republicans / va caminar vuit hores. / Oi-dà, oi-dà, / com la Isabel no n’hi ha. / Oi-dà, oi-dà / com la Isabel no n’hi ha.
Comentaris