Redacció
Llagostera dedica un carrer i un espai de memòria a les llevadores del municipi
Llagostera ha homenatjat aquest dimarts a les llevadores en un acte institucional celebrat coincidint amb el Dia Internacional de les Llevadores.
La commemoració, organitzada des de Can Caciques, va reunir veïns i veïnes, professionals sanitàries i representants polítics locals.
L’acte, va servir per posar en valor la tasca de les llevadores com a figures essencials en l’acompanyament a la vida, la cura i el suport a les dones i les famílies.
La benvinguda i el parlament institucional van anar a càrrec de l’alcalde de Llagostera, Narcís Llinàs, que va destacar la importància històrica i humana d’aquest ofici i va remarcar la voluntat del municipi de preservar la memòria de les dones que van exercir aquesta professió. Durant la seva intervenció, també es va anunciar oficialment el canvi de nom de l’antic carrer de Canalejas, que passarà a dir-se carrer de les llevadores.
Tot seguit va intervenir el regidor a l’oposició Dani Daunis, en representació d’ERC, partit impulsor de la iniciativa mitjançant la presentació d’una moció que va ser aprovada per unanimitat. Daunis també va voler reconèixer la gran tasca de les llevadores que ha tingut el municipi, fent esment de cadascuna d’elles.
Un dels moments més simbòlics de la jornada va ser la descoberta del tòtem commemoratiu dedicat a les llevadores, instal·lat com a espai permanent de memòria i homenatge, i que incorpora un text dedicat a la seva figura i el poema Maternitat(s), de Joana Abrines.
La llevadora llagosterenca Marta Sagué va ser l’encarregada de llegir el text del tòtem, mentre que la també llevadora Carla Morral va recitar el poema de Joana Abrines.
Posteriorment, les mateixes llevadores, van compartir reflexions, vivències i records sobre la professió i la seva evolució al llarg dels anys. Les intervencions van posar de manifest la dimensió humana i simbòlica de la seva feina i l’orgull que els havia suposat rebre aquest homenatge institucional.
La cloenda institucional va anar a càrrec de Marta Figueras, vocal de llevadores del Col·legi Oficial d’Infermeres i Infermers de Girona, que va posar en valor el paper actual de les llevadores i la necessitat de continuar reivindicant una atenció propera, humana i respectuosa.
L’acte es va tancar amb la performance poètica Amb tu, interpretada per Paula Guzzo, que va combinar cos, moviment i paraula en una peça inspirada en la maternitat i el naixement.
Aquest homenatge ha estat el primer dels actes impulsats des de Can Caciques dedicats a recuperar i divulgar la memòria de les figures sanitàries de Llagostera. La propera activitat serà l’exposició Lletra de metge, prevista per al 18 de setembre a les Sales de Can Roure.
Remei de Ca la Fresca, Alosa i Joan Garriga, caps de cartell del Festival Espurnes
- La novena edició del festival oferirà aquest dissabte vuit hores de música amb entrada gratuïta al Parc de l’Estació de Llagostera
- La jornada serà el colofó a un mes i mig de programació en el qual hi ha hagut una vintena d’activitats per a tots els públics a diferents espais del municipi
Espurnes encara ja el seu colofó final i aquest dissabte a partir de les 18:30 h viurà vuit hores de festival al Parc de l’Estació de Llagostera amb sis artistes, dos escenaris, activitats per als més petits i una àmplia oferta gastronòmica, tot amb entrada gratuïta. Després d’un mes i mig d’activitat arreu del municipi, la novena edició del projecte posarà el punt i final amb un festival que portarà Remei de Ca la Fresca, Joan Garriga, Alosa, Derbi Junior, Olga Zoet i Ypnosi.
En un entorn especialment pensat per acollir tota mena de públic i per gaudir de la música amb calma, sense presses ni aglomeracions, l’Espurnes posarà a la palestra la nova escena de la música en català, amb un cartell potent i atractiu i artistes que estan liderant el nou panorama.
Remei de Ca la Fresca, un dels grups revelació de 2025 i recentment guardonats amb el Premi Enderrock a Millor disc de l’any; Derbi Junior, que estan creixent amb força després del seu disc debut “El vi que alimenta”, i Ypnosi, autodenominats com el desfibril·lador de la cultura catalana, representen la nova escena rock que està creixent amb força a casa nostra i que arribarà per la porta gran a l’Espurnes.
Compartiran cartell amb Joan Garriga, figura clau per entendre l’evolució de la música popular del segle XXI feta a Catalunya; Alosa, que també s’ha convertit en una de les revelacions de l’any i acaba de publicar “El primer cant del matí”, i Olga Zoet, que combina una fusió de sonoritats on els elements acústics, el pop i l’electrònica en són els protagonistes.
Tot plegat arriba després d’un mes i mig d’activitats que han fet de la novena edició la més gran i ambiciosa proposada mai per l’Espurnes. Sota el lema “Comunitat. Consciència. Cultura”, el projecte vol crear des de la col·lectivitat, amb la Comunitat Espurnes com a motor principal, i, en col·labració amb una trentena d’entitats i organitzacions locals, ha programat una vintena d’activitats al municipi.
Des del 22 de març, Espurnes ha viscut una desena de concerts als diferents bars i restaurants de Llagostera, dues jornades per al públic infantil i juvenil en un Espurnes Jove que doblava l’aposta de l’any anterior, dues jornades a les escoles amb la iniciativa Patis Artístics, una actuació a la residència Josep Baulida i activitats vinculades a diferents esdeveniments municipals com Poemes del Món, la Caminada per camins i corriols o el grup de trobada Dones S(àvies).
La llagosterenca Laura Bergillos exposa al Museu de Can Mario de Palafrugell
El Museu d’Escultura Contemporània Can Mario acollirà els dies 2 i 3 de maig l’acció performativa Compàs III, una proposta que combina arts visuals i dansa dins la programació del festival Flors i Violes.
La peça és una creació de l’artista visual Laura Bergillos en col·laboració amb la ballarina Maria Quero, i forma part d’una investigació artística que explora la relació entre cos, matèria, ritme, recorregut i temps a través del moviment. Compàs III és una instal·lació performativa creada específicament pel museu que concep l’espai expositiu com un territori viu, transitable i transformable.
Durant l’activació en directe, la ballarina desplega i tensiona els materials amb els quals formarà la instal·lació dins l’arquitectura, generant un nou diàleg amb les peces que formen part de la col·lecció i l’espai expositiu, convertint el recorregut en ritme i el ritme en dansa. El resultat és una instal·lació que es construeix davant del públic i que posteriorment queda exposada com a rastre visible del moviment, un paisatge visual i coreogràfic que oscil·la entre repetició, transformació i creació contínua.
La proposta es desenvolupa a partir de tres ritmes independents que generen tres recorreguts dins del museu i que conflueixen en un gest final: l’acció de trenar. Inspirant-se en el concepte musical d’ostinato —basat en la repetició persistent amb variacions— els moviments repetitius creen un patró que evoluciona progressivament fins a formar un compàs compartit, un temps comú on cos, matèria i espai entren en sincronia. La proposta posa en moviment, per primera vegada, l’obra Compàs de Laura Bergillos gràcies a la intervenció performativa de Maria Quero, que actua com a motor de la peça i activa l’espai a través del cos.
El Correllengua 2026 recorrerà els territoris de parla catalana entre el 19 d’abril i el 5 de maig
La campanya d’enguany està dedicada a l’escriptor i periodista Josep Maria Espinàs, figura destacada de la cultura catalana contemporània
El Correllengua celebrarà enguany una nova edició amb activitats arreu dels territoris de parla catalana, en el marc d’aquesta iniciativa impulsada per la Coordinadora d’Associacions per la Llengua Catalana (CAL), que aquest 2026 arriba als trenta anys. La campanya d’enguany estarà dedicada a l’escriptor i periodista Josep Maria Espinàs, una de les figures destacades de la cultura catalana contemporània.
Una de les principals novetats serà el Correllengua Agermanat 2026, que tindrà lloc del 19 d’abril al 5 de maig i que unirà diferents territoris catalanoparlants amb una cursa de relleus simbòlica amb la flama del Correllengua com a eix central. La flama es passarà de mà en mà, corrent o en bicicleta, en un recorregut que travessarà diversos punts del domini lingüístic català i que enguany arribarà per primer cop a la ciutat de l’Alguer, a Sardenya.
De Prada fins a l’Alguer
El recorregut començarà a Prada i es bifurcarà en dues direccions, una cap als Pirineus i l’interior i una altra cap a Perpinyà, passant per Girona i Barcelona. Les dues rutes es trobaran a Tarragona, des d’on la flama continuarà cap a les Terres de l’Ebre, el País Valencià, les Illes Balears i finalment l’Alguer, on acabarà el recorregut.
Segons ha explicat la portaveu del Correllengua Agermanat a Catalunya, Anna Roselló, cada municipi decidirà com organitzar els actes quan la flama hi arribi, amb lectures del manifest, activitats culturals i esdeveniments populars adaptats a cada territori. La iniciativa vol reforçar el caràcter compartit de la llengua catalana i fomentar la participació ciutadana arreu del país.
En paral·lel, la CAL està ultimant els preparatius de la campanya d’aquest any, que inclourà la presentació de la imatge gràfica del Correllengua 2026, obra de la dissenyadora Maria Josep Forcadell, així com la publicació del manifest, que enguany ha estat escrit pel periodista Antoni Bassas i que es llegirà en els actes que s’organitzin arreu del territori.
El Correllengua és una iniciativa festiva i reivindicativa que des del 1996 promou l’ús social del català mitjançant activitats culturals, populars i participatives organitzades arreu del territori, amb la voluntat de mantenir viva la llengua i reforçar els vincles entre els diferents territoris de parla catalana.
Dissenya el cartell de la Festa Major 2026 de Llagostera
L’Àrea de Cultura i Festes de ’Ajuntament de Llagostera ha obert el període de presentació de propostes per al disseny del cartell de la Festa Major de 2026, una imatge que esdevindrà l’element gràfic representatiu de la celebració d’enguany.
Cada participant pot presentar un màxim de tres obres inèdites i originals. La temàtica del disseny serà la Festa Major i haurà de contenir obligatòriament el text “Festa Major de Llagostera, del 22 al 26 de maig de 2026”, i la imatge de l’escut de l’Ajuntament de Llagostera. No s’admetran obres creades amb Intel·ligència Artificial.
L’obra escollida representarà la Festa Major de Llagostera 2026 i l’autor/a rebrà uns vals per valor de 750 euros de l’Associació RESCOM Llagostera per bescanviar-los als establiments adherits.
Les propostes es poden enviar fins al 7 d’abril a les 12 h al correu electrònic Aquesta adreça electrònica s'està protegint contra robots de correu brossa. Necessites JavaScript habilitat per veure-la. .
Més informació aquí.
Una jove investigadora de Llagostera participa en un article a la revista científica Science
La recerca crea un “mapa en 4D” de com es formen els embrions i ajuda a entendre com es construeixen els òrgans des de les primeres cèl·lules
La investigadora Mireia Codina Tobias, originària de Llagostera (Gironès), és una de les autores d’un article científic publicat a la prestigiosa revista internacional Science, una de les publicacions més influents del món en l’àmbit de la recerca.
L’estudi, elaborat per un equip internacional de científics, presenta una nova manera d’observar com es forma un embrió des de les seves primeres fases. Concretament, els investigadors han creat un atles molt detallat que mostra com s’activen centenars de gens i com es mouen les cèl·lules mentre es desenvolupa un organisme.
Per fer-ho, els científics han utilitzat una tecnologia d’imatge innovadora que permet visualitzar l’activitat de gairebé 500 gens al mateix temps dins d’un embrió complet, amb una precisió molt alta, fins i tot dins de les mateixes cèl·lules. Aquesta tècnica s’ha aplicat en embrions de peix zebra, un model molt utilitzat en biologia perquè el seu desenvolupament és similar al d’altres vertebrats, inclosos els humans.
Gràcies a aquesta metodologia, l’equip ha pogut crear una mena de “mapa en quatre dimensions” del desenvolupament embrionari: les tres dimensions de l’espai i la quarta dimensió del temps. Això permet observar com les cèl·lules canvien, es desplacen i s’especialitzen per formar teixits i òrgans com els músculs o el sistema nerviós.
Segons els investigadors, aquest atles ajudarà a entendre millor com es construeix un organisme a partir d’un petit grup de cèl·lules, una de les grans preguntes de la biologia. El coneixement obtingut també pot ser útil en el futur per estudiar malalties del desenvolupament o avançar en camps com la medicina regenerativa.
A més de la investigadora de Llagostera, l’article també compta amb la participació de la científica Mariona Colomer Rosell, originària de Torelló (Osona), fet que posa de manifest la presència de talent investigador català en projectes científics de primer nivell internacional.
La publicació en Science representa un reconeixement molt destacat dins del món acadèmic, ja que aquesta revista és considerada una de les més prestigioses del panorama científic mundial.
La Biblioteca Julià Cutiller acull la presentació del número 48 de la revista Gavarres
La Biblioteca Julià Cutiller de Llagostera ha estat l’escenari de la presentació del número 48 de la revista Gavarres, que dedica el seu dossier central als contractes de masoveria, un model d’explotació agrària que va jugar un paper clau des del segle XVI amb l’aparició d’una classe pagesa benestant, però que avui tendeix a desaparèixer.
El monogràfic, de 57 pàgines, recull l’experiència de propietaris i masovers i dona veu a persones que encara exerceixen o van exercir aquesta tasca fins als anys 60 i 70, quan les condicions de vida i les circumstàncies econòmiques del sector agrari i forestal van començar a transformar-se.
A l’acte hi van participar la família Olivé i Bayó, de Ca l’Ocell, els llagosterencs Josep Xirgu i Miquel Llinàs, els col·laboradors de la revista Joan Pinsach, Enric Ramionet i Joan Ventura, i el director de Gavarres, Josep Pastells.
Inauguració restaurant Can Pep
El Restaurant Can Pep inaugura demà divendres 6 de febrer la seva reobertura amb un acte obert al públic, de 18 h a 22 h. amb pica-pica i beguda.
Un cop obert, el restaurant oferirà carta estable i menús diaris, amb propostes de cuina catalana com amanides, canelons i croquetes casolanes, arrossos i fideuà, peixos a la brasa o al forn, carns a la brasa, menú infantil i postres casolanes.
Reserves i informació: 664 55 07 04 · 972 053 528
Horaris:
Dilluns, dimarts, dimecres i divendres
Dinars de 13 h a 15.30 h
Sopars de 20 h a 22.30 h
Dijous: TANCAT
Caps de setmana: de 8 h a 23 h
Instagram: @canpep26
Esteu tots convidats!
Encesa de Torres, Talaies i Talaiots de la Mediterrània pels Drets Humans 2026
Pels drets humans de les persones migrants i refugiades, 31 de gener de 2026
El proper dissabte 31 de gener de 2026 tindrà lloc una nova edició de l’Encesa de torres, talaies i talaiots de la Mediterrània pels Drets Humans 2026.
Un any més, la iniciativa compta amb la coordinació d’entitats com l’IES Marratxí, el Consell de Mallorca, el Fons Mallorquí de Cooperació, el Fons Menorquí de Cooperació, el Fons Pitiús de Cooperació, Amnistia Internacional, l’Institut Ramon Muntaner i la Federació d’Instituts d’Estudis del País Valencià.
Enguany se celebrarà la desena edició de la iniciativa, que comptarà amb una participació que rondarà els 180 punts d’encesa tant en localitats de la Mediterrània com d’interior de les Illes Balears, Catalunya, País Valencià, Aragó, Múrcia, Andalusia i Astúries. A més, més enllà del territori peninsular, es comptarà amb la participació de punts d’encesa al Marroc i a Palestina (Cisjordània).
Es poden consultar tots els actes de l’Encesa 2026 a través del mapa interactiu que ha elaborat el geògraf especialista en GIS (Sistemes d’Informació Geogràfica) Llorenç Guasp en coordinació amb el Fons Mallorquí de Cooperació, i que es troba disponible a través de la web del Fons Mallorquí.
Un any més, la iniciativa vol alertar sobre la situació que viuen moltes persones migrants i refugiades que han d’arriscar la vida en viatges perillosos cercant un lloc segur.
En aquest sentit, el Manifest de l’Encesa 2026 ha estat preparat en conjunt pel Fons Mallorquí de Cooperació, el Fons Menorquí de Cooperació, el Fons Pitiús de Cooperació que han destacat la llum col·lectiva com a gest de memòria, protesta i esperança per defensar una Mediterrània de vida, acollida i drets humans innegociables, atès que segons l’Organització Internacional per a les Migracions, durant l’any 2025 com a mínim 2.186 persones han perdut la vida o han desaparegut durant la travessa per la Mediterrània cap a Europa, però podrien ser moltes més.
Cada gest, per petit que sigui, suma. I perquè, la nostra unió ens enforteix en la defensa d’una humanitat compartida i la igualtat de tracte per a tothom, vingui d’on vingui.
Continuarem encenent, continuarem oferint llum. Per uns mars plens de vida, d’acollida i de drets. Que la llum d’avui sigui espurna de futur. I que, quan la mar torni a estar fosca, ens recordi que tenim el deure d’encendre-la, juntes i junts.
Fins al 31 de gener tothom està convidat a adherir-se al Manifest de l'Encesa de Torres, Talaies i Talaiots de la Mediterrània pels Drets Humans i a mantenir viva la flama comunitària que reivindica una societat més justa, més humana i més compromesa amb els drets fonamentals, a través del formulari següent: Formulari d'adhesió al Manifest de l'Encesa 2026. Es poden adherir tant les entitats que organitzen cada acte com col·laboradors o entitats que no hi participin però volen mostrar el seu suport.
ORIGEN
L'Encesa va començar a Mallorca l'any 2016, impulsada per un grup de docents de l’IES Marratxí que volien recuperar la connexió visual entre les antigues torres de defensa. Aquell primer any, sense saber-ho, coincidí amb el IV centenari de la mort de Joan Baptista Binimelis, matemàtic i creador del sistema històric de senyals de fum i foc.
Amb el suport de la Societat Balear de Matemàtiques SBM-XEIX, la iniciativa va néixer amb voluntat de recreació històrica. Amb el temps, però, i davant les realitats migratòries del Mediterrani, l'Encesa ha esdevingut també un gest de reflexió i compromís humanitari: imaginar que la llum que s’alça des de cada talaia indica el camí cap a un port segur per a totes les persones que cerquen protecció.
OBJECTIUS DE LA INICIATIVA
L’objectiu prioritari de la iniciativa és alertar sobre la situació que es viu dia a dia per les persones que arrisquen la vida i en molts casos moren fugint de territoris en conflicte o de molta precarietat.
Així doncs, durant aquesta jornada s'encendran punts d'encesa a tot arreu amb la voluntat de seguir la intenció original de recrear la comunicació visual que tenia lloc entre les torres de guaita, les quals eren, essencialment, un recurs d'autodefensa i que ara amb aquesta acció es converteixen en punts de llum, en fars d'acollida que mostren el camí d'arribada.
Tanmateix, la iniciativa també cerca reivindicar i posar en valor les torres, talaies, talaiots i fortificacions com a patrimoni històric i cultural present arreu del territori i que en alguns casos es troben en un estat de conservació deficient.
CATALUNYA, PAÍS VALENCIÀ I ARAGÓ
Des de l'any 2022, l'Institut Ramon Muntaner participa en l'equip coordinador fent la funció de coordinador dels territoris de Catalunya, País Valencià i Aragó. A més, en el cas del País Valencià també es compta amb la coordinació de la Federació d’Instituts d’Estudis del PV.
Enguany, des de l'IRMU hem coordinat els territoris de Catalunya, País Valencià i la Franja (Aragó), comptant amb la col·laboració de la Federació d'Instituts d'Estudis del País Valencià, el Grup d’Estudis Històrics de la Mediterrània Occidental del Departament d’Història i Arqueologia de la Universitat de Barcelona, el Museu Marítim de Barcelona, la Federació de Municipis de Catalunya i l'Associació Catalana de Municipis, així com també amb el suport del patronat de l'IRMU format pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, la Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana i la Federació d’Ateneus de Catalunya.
Per aquesta edició comptem amb la participació de 52 punts d’encesa repartits en 45 municipis dels territoris de Catalunya, País Valencià i la Franja: 39 punts d’encesa a Catalunya, 5 enceses a la Franja i 8 enceses al País Valencià.
Des de l'IRMU agraïm el treball fet per les més de 150 entitats entre les organitzadores, col·laborades i suports de cada acte d'encesa.
ESTRUCTURA DE LA JORNADA
Durant la jornada del dissabte 31 de gener es portaran a terme dues enceses dividides en dos torns seguint la següent estructura base: a les 12.45 hores té lloc la lectura del Manifest 2026, a les 13 hores es produeix l'encesa de fum, i l'acte de matí acaba, en alguns casos, amb la cantada del Viatge a Ítaca de Lluís Llach. A la tarda, es retorna a les torres a les 18 hores per llegir de nou el Manifest 2026 i a les 18.30 hores encendre les bengales de foc.
Així doncs, us animem a sumar-vos en els diferents actes que es celebraran durant la jornada del dissabte i a fer força per reivindicar aquesta iniciativa.
En aquest enllaç trobareu el llistat de punts d’encesa que participen en coordinació amb l’Institut Ramon Muntaner.
LLISTAT PUNTS D’ENCESA ALS TERRITORIS DE CATALUNYA, PAÍS VALENCIÀ I ARAGÓ
- Torre de les Creus - Cadaqués
- Castell de Montagut - Llagostera
- Torre del Castell - Malgrat de Mar
- Torre de Can Ratés - Santa Susanna
- Torre de Can Valls - Sant Vicenç de Montalt
- Torre d’en Nadal - Vilassar de Mar
- Campanar de l'església dels Sants Just i Pastor - Sant Just Desvern
- Església Santa Magdalena - Esplugues de Llobregat
- Escenari d’entitats de la Fira de la Candelera (Plaça U d’Octubre, darrere la Biblioteca) - Molins de Rei
- Campanar de l’església de Sant Martí de Torrelles - Torrelles de Llobregat
- Torre de Can Roca de Baix - Castelldefels
- Castell de Santa Oliva - Santa Oliva
- Castell de Sant Antoni d'Albinyana - Albinyana
- Castell de Rodonyà- Rodonyà
- Torre del Pretori - Tarragona
- Torre de l'Homenatge del Castell de Verdú - Verdú
- Palau Abacial - El Pont de Suert
- Castell d’Areny - Areny de Noguera
- Castell d’Orrit - La Terreta - Tremp
- Castell de Montanyana - Montanyana - El Pont de Montanyana
- Castell de Viacamp - Viacamp - Lliterà
- Castell de Lluçars - Lluçars, Tolba
- Castell dels Comtes de Ribagorça de Benavarri - Benavarri
- Castell de Sant Oïsme - La Baronia de Sant Oïsme
- Col·legiata de Sant Pere d'Àger - Àger
- Torre de Fontdepou - Fontdepou
- Torre dels Masos de Millà - Els Masos de Millà
- Tossal de Moradilla - Lleida
- Castell del Rei - Turó de la Seu Vella - Lleida
- Castell de Gardeny - Lleida
- Plaça de la Vileta, davant del Castell - Torrebesses
- Ermita de Sant Jaume - La Granja d'Escarp
- Castell de Falset - Falset
- Torre del Cèlio - Tortosa
- La Casa del Prat - Campredó
- Torre de Font de Quinto - Campredó
- Torre de la Carrova - Amposta
- Torre Forcheron - Amposta
- Torre de Sant Joan - Amposta
- Torre de la Guardiola - La Ràpita
- Torre del Moro I - La Ràpita
- Torre del Moro II - La Ràpita
- Torre del Carrer Nou - Alcanar
- Torre medieval del Carrer Major - La Sénia
- Campanar de Rossell - Rossell
- Muralla d'Ontinyent - Ontinyent
- Far del Port de Gandia - Gandia
- Castell de Medinacelli - El Verger
- Sala del Consell de Dénia - Dénia
- Els Molinets - Pedreguer
- Castell de Moraira - Teulada
- Castell de Guardamar - Guardamar del Segura
El festival gironí Temporada Alta presenta 92 espectacles en la 34a edició
En aquesta nova edició destaquen les produccions Ai! la misèria ens farà feliços de Gabriel Calderón
El festival Temporada Alta torna aquesta tardor a la ciutat de Girona, comença aquest mes de setembre i acaba al desembre, amb una forta aposta de produccions escèniques pròpies i coproduccions amb companyies, equipaments i productores internacionals i del país. En aquesta edició, es presentaran un total de 92 espectacles: 16 són estrenes absolutes, i 16 són propostes internacionals de 13 països.
Les claus del festival
La cantant internacional Patti Smith serà l’encarregada de donar el tret de sortida d’aquesta 34a edició del festival, amb una actuació a l’Auditori de Girona. Seguint en la línia internacional, el festival presenta Hamlet, de Thomas Ostermeier(espectacle inaugural), Le Somnet, de Christopher Marthaler, The Hague, de Galin Stoev i Sasha Denisova i el circ canadenc ID EVOLUTION, entre d’altres.
Encara mirant cap Europa, el festival ha coproduït obres com Inhale Delirium Exhale, de Miet Warlop, We: Nosaltres i els temps, de Malpelo o SEPPUKU. EL FUNERAL DE MISHIMA o el placer de morir, la nova proposta d’Angélica Liddell.
Enguany, torna el cicle Connexió Iberoamèrica presentant 8 espectacles i diverses estrenes: Gabriel Calderón amb Ai! La misèria ens farà feliços, una coproducció del festival, i les creadores Romina Paula (Sombras, por supuesto i Todos mienten), Conchi León (Cachorro de León), Jimena Márquez (El desmontaje), Marina Otero (El oficio de morir),Lorena Vega i Gonzalo Javier Zapico (Imprenteros) i els germans Ibarra Roa (Serà un dia que durarà anys).
El Big Bang de Temporada Alta (abans conegut com la Setmana de Programadors) ofereix uns dies de concentració de propostes escèniques i d’afluència de professionals del sector. Aquest any comptarà amb artistes com Lorena Nogal, Magda Puig, Andreu Martínez, Miet Warlop, Angélica Liddell, Agrupación Señor Serrano, Marina Otero i Roser López Espinosa, entre altres.
Temporada Alta es manté fidel a l’impuls de la creació escènica catalana i aquest any coprodueix diversos espectacles de creació catalana d’artistes com Roser López Espinosa (Cèl·lula #6: Faula), Cor de Teatre (Nauta), Josep Maria Miró (La Majordoma), Bàrbara Mestanza (Tallar-me el peu amb una motoserra), Mos Maiorum (Nosaltres, els sense nom), La Moukhles & Sentís (ABECEDARI) o La Menuda (Lumiero).
El festival aposta pel talent jove, aquells creadors menors de 35 anys, i presentarà espectacles com Tobetta (Francesc Cuéllar), Burpees (Miquel Mas Fiol), Cavallet de mar (Pau Coya), Nua (Ann Perelló), i Man, mano, il tempo scorre(Elaine Grayling).
Aquesta edició també comptarà amb les lectures dramatitzades de David Verdaguer (De profundis, d’Oscar Wilder), Elisabet Casanovas (Diaris, d’Anaïs Nin), Lluís Homar (El discurs del gran inquisidor, de Dostoievski) i Nora Navas, llegint poemes sobre el desig místic.
També hi ha propostes pels més petits de la mà de Fundació La Ciutat Invisible amb el projecte A Tempo, que torna a les aules amb 11 propostes adreçades a educació infantil, primària, secundària i especial i organitza de nou el Torneig de Dramatúrgia als Instituts.
La novetat d’enguany és una iniciativa amb col·laboració amb l’Ajuntament de Barcelona i la Generalitat de Catalunya: Flaix de Tardor Barcelona, una programació de grans noms internacionals que es representaran a ciutat comtal.
Els horaris dels espectacles es poden consultar a la web del festival.
